Ferrari i Vettel fan festa grossa
L’equip italià rubrica el doblet en el GP de Mònaco, amb el líder del mundial al davant de Räikkönen, i sense cap Mercedes dalt del podi
Hamilton suma uns punts valuosos en una cursa prou moguda en la fase final
Hamilton va ser setè, però va cedir un bon grapat de punts a Vettel
El pilot de Ferrari va treure suc del ball de les aturades a boxs
El resultat s’ensumava des que els equips van sortir a rodar pels carrers de Montecarlo, dijous passat, i ahir es va confirmar. El Ferrari era el cotxe més competitiu en el peculiar traçat urbà de la Costa Blava, i l’equip italià ho va refermar amb un doblet sonat en el GP de Mònaco. Oli en un llum, el vencedor va ser el líder del mundial, Sebastian Vettel, que va desbancar el seu company Kimi Räikkönen en la fase d’aturades a boxs.
Encara més, el rival del pilot alemany en la lluita pel títol, Lewis Hamilton, va salvar mínimament els mobles enlairant-se fins als punts, des del tretzè lloc de la graella, però en va cedir un bon grapat en la general. Per acabar-ho d’adobar, la loteria de les aturades a boxs va deixar amb un pam de nas l’altre Mercedes, de Valtteri Bottas. Era tercer de bon començament, encalçat per Max Verstappen, però el company del pilot holandès a Red Bull, Daniel Ricciardo, els va superar tots dos aturant-se més tard que ells a boxs. Així doncs, cap pilot de Mercedes va pujar al podi des del GP del Circuit de Barcelona-Catalunya de l’any passat, quan Rosberg i Hamilton van topar en el primer gir.
Aturar-se més tard també va ser la jugada que va permetre a Vettel avançar un Räikkönen capcot, que ahir confiava a aconseguir la seva primera victòria en quatre anys, i la primera en la seva segona estada a Ferrari. Val a dir que poques vegades ha rendit a aquest nivell d’ençà que va tornar a Maranello, el 2014.
Dues oportunitats
El primer cartutx de Vettel per col·locar-se primer era la sortida, però va ser de fogueig, perquè Räikkönen va arrencar cames ajudeu-me i el Ferrari número 5 ja en va fer prou parant els peus a Bottas, seguit pels Red Bull de Verstappen i Ricciardo, i el Toro Rosso de Carlos Sainz. En absència d’ordres d’equip des del mur de Ferrari, per afavorir el líder de la general, la segona i última oportunitat de Vettel era treure suc de les aturades a boxs. I aquesta sí que va ser la bona.
Verstappen va obrir les hostilitats aturant-se el primer, en la volta 32, per mirar de desbancar Bottas, que era un mur davant seu. El finlandès de Mercedes va respondre en el gir següent per mantenir el lloc, i Ferrari va reaccionar fent parar el líder de la cursa. Tal vegada sense voler-ho, l’equip vermell va condemnar Kimi en aquest instant, perquè els tres pilots que es van aturar van haver de bregar per doblar Button i Wehrlein, que havien fet el canvi de rodes en el primer gir. Així doncs, Vettel i Ricciardo, amb rodes ultratoves usades, rodaven més de pressa al capdavant que els perseguidors, amb un joc nou de supertoves.
Dit i fet, quan Ricciardo es va aturar, en la volta 38, va tornar a la pista al davant de Bottas i un Verstappen enfurismat, que, d’una revolada, havia passat d’aspirar al podi a rodar cinquè. Vettel el va imitar en la volta següent i va desbancar Kimi, que de seguida va aixecar el peu i va deixar el seu company sol com un mussol en el primer lloc.
Cop de teatre al final
Però Mònaco no seria Mònaco si no hi passessin coses. Com ara que Button i Wehrlein –ells un altre cop!– topessin al revolt de Portier, abans del túnel, i la cursa s’hagués de neutralitzar quan faltaven divuit voltes, per redreçar el Sauber, bolcat contra la barrera. Verstappen ho va aprofitar per fer una segona aturada, muntar ultratous i mirar de desempallegar-se de Bottas d’una vegada. Però no hi va haver res a fer, perquè en els estrets carrers de Montecarlo un no avança si el de davant no vol, encara que calci rodes més ràpides.
Aquesta constatació també va fer possible que Sainz tingués a ratlla tot un Mercedes, amb Hamilton amb volant, malgrat que pilotava un modest Toro Rosso, amb unes rodes amb nou voltes més al damunt. El madrileny va signar el resultat més cridaner del dia, i l’anglès no va tenir més remei que mostrar-se satisfet d’haver puntuat. Va superar Vandoorne en la sortida, va desbancar Grosjean, Magnussen i Kviat a boxs, i va acabar tot just tres llocs rere el seu company. Les guerres també es guanyen esgarrapant puntets quan no és el teu dia.
Retorn agredolç de Button
Jenson Button va rebre la salutació de Fernando Alonso just abans de la sortida. “Cuida’m el cotxe, eh?”, li va demanar l’asturià, des d’Indianapolis. El pilot anglès va respondre al prec del pilot que substituïa amb una broma escatològica, i no en va fer cas. Button va apostar per fer el canvi de rodes obligatori en la primera volta i tirar fins al final, esperant que la ruleta de Montecarlo li somrigués. Wehrlein va fer el mateix, i es va guanyar cinc segons de sanció per haver entorpit el McLaren en la sortida del box. Magre consol per a Jenson, que va patir el tap del Sauber fins que, en la seva 58a volta, el va mirar d’avançar a Portier. Dos no hi cabien, van xocar i van haver de plegar. Per acabar-ho d’adobar, els seus companys respectius, Ericsson i Vandoorne, van topar en el primer revolt en la represa de la cursa, amb les rodes fredes. A Button el van castigar amb la pèrdua de tres llocs en la graella de la seva pròxima cursa, una sanció que difícilment arribarà a satisfer.
Notícies
Divendres,19 abril 2024