Més motor

Porsche triomfa en una cursa per eliminació

Resistència. Les 24 Hores de Le Mans refermen la seva llegenda amb el daltabaix de quatre dels cinc prototips LMP1 híbrids oficials. Miquel Molina acaba cinquè en la categoria GTE Pro

El dramàtic desenllaç de les 24 Hores de Le Mans de l’any passat semblava difícil d’igualar, però ahir la llegenda de la prova reina de la resistència va reblar el clau amb una cursa que més aviat pareixia seguir el dictat d’un guió cinematogràfic. Si el 2016 el Toyota líder va quedar a l’estacada en l’últim gir, enguany l’esquadró japonès havia perdut tots els efectius abans de l’equador de la cursa.

Però això no va ser tot. El Porsche supervivent anava pel camí d’anotar-se la victòria amb més avantatge sobre el segon dels últims trenta anys, quan la pressió de l’oli del motor es va desplomar. Faltaven menys de quatre hores i en feia deu –des que el tercer i últim Toyota havia plegat– que Jani, Lotterer i Tandy conduïen a un ritme sostingut, per tal d’arribar a la meta sense ensurts. Amb tots els prototips oficials abatuts, la incrèdula tripulació formada per l’holandès d’origen xinès Ho-Pin Tung, el debutant de 19 anys Thomas Laurent i l’expert Oliver Jarvis –company de Marc Gené el 2013– es va trobar al capdavant, amb un prototip de la categoria petita apadrinat per l’actor de Hong Kong Jackie Chan.

Llavors algú es va adonar que el primer LMP1 a caure –el Porsche de Timo Bernhard, Earl Bamber i Brendon Hartley– seguia en cursa, després d’haver perdut divuit voltes a boxs en el primer quart de la prova. A un ritme uns deu segons per volta més ràpid que l’Oreca-Gibson, Bernhard es va cruspir Tung quan faltava una hora. Porsche va sumar així la tercera victòria seguida del 919, la dinovena del seu palmarès de rècord.

Com si els alemanys en fessin befa, dinou eren també les participacions de Toyota a Le Mans al llarg dels últims trenta anys, tot buscant encara la primera victòria. Fent cas omís de la seva condició de favorita, però, la marca japonesa va viure tot un drama, amb els tres cotxes fora de combat en un interval de dues hores i mitja, a cavall de la mitjanit. El primer va perdre trenta voltes a boxs –va acabar novè–; el segon va trencar l’embragatge, i el tercer va sortir de la pista en topar amb un doblat.

Emoció en GTE Pro

Per si tot plegat no fos prou, la categoria GTE Pro es va decidir en l’última volta, quan el Corvette de Jordan Taylor va sortir de la pista i va caure al tercer lloc, rere Jonathan Adam (Aston Martin) i Harry Tincknell (Ford).

Per la seva banda, Miquel Molina va acabar cinquè, amb el Ferrari que compartia amb Sam Bird i Davide Rigon. El lloretenc va fer tres relleus d’unes dues hores, dissabte al vespre, durant la nit i diumenge al matí. A partir de les nou, van ser els seus companys –que fan el mundial de GT sencer– els que van portar el cotxe a la meta. “A la nit he fet una tirada triple i m’hi he trobat molt a gust. He fet el màxim”, va declarar.

LMP1 i LMP2
1r Bernhard-Bamber-Hartley (Porsche 919 Hybrid, P1) 367 voltes
2n Tung-Laurent-Jarvis (Oreca 07-Gibson, P2) 366
3r Piquet Jr.-Heinemeier Hansson-Beche (Oreca 07-Gibson, P2) 364
4t Cheng-Gommendy-A. Brundle (Oreca 07-Gibson, P2) 363
5è Panciatici-Ragues-Negrão (Alpine A470-Gibson, P2) 362
6è Owen-De Sadeleer-Albuquerque (Ligier JSP217-Gibson, P2) 362
7è Allen-Matelli-Bradley (Oreca 07-Gibson, P2) 361
8è Graves-Hirschi-Vergne (Oreca 07-Gibson, P2) 360
9è Buemi-Davidson-K. Nakajima (Toyota TS050 Hybrid, P1) 358
10è Lacorte-Sernagiotto-Belicchi (Dallara P217-Gibson, P2) 353
11è Dumas-Menezes-Rao (Alpine A470-Gibson, P2) 351
12è Moore-Hanson-Chandhok (Ligier JSP217-Gibson, P2) 351
13è Lafargue-Lafargue-Zollinger (Ligier JSP217-Gibson, P2) 344
14è Lammers-Van Eerd-Barrichello (Dallara P217-Gibson, P2) 344
15è Hedman-Hanley-Rosenqvist (Oreca 07-Gibson, P2) 343
GTE Pro i GTE Am
1r Turner-Adam-Serra (Aston Martin Vantage, Pro) 340 voltes
2n Priaulx-Tincknell-Derani (Ford GT, Pro) 340
3r J. Magnussen-García-J. Taylor (Chevrolet Corvette C7.R, Pro) 340
4t Lietz-Makowiecki-Pilet (Porsche 911 RSR, Pro) 339
5è Rigon-Bird-Molina (Ferrari 488 GTE, Pro) 339
6è Hand-D. Müller-Kanaan (Ford GT, Pro) 339
7è Briscoe-Westbrook-Dixon (Ford GT, Pro) 337
8è Gavin-Milner-Fässler (Chevrolet Corvette C7.R, Pro) 335
9è N. Thiim-Sorensen-Stanaway (Aston Martin Vantage, Pro) 334
10è R. Smith-Stevens-D. Vanthoor (Ferrari 488 GTE, Am) 333
11è Mücke-Pla-Johnson (Ford GT, Pro) 332
12è Cameron-Scott-Cioci (Ferrari 488 GTE, Am) 331
13è Mac Neil-Sweedler-T. Bell (Ferrari 488 GTE, Am) 331
14è Howard-Gunn-Bryant (Aston Martin Vantage, Am) 331
15è Mok-Sawa-Griffin (Ferrari 488 GTE, Am) 330
400
cavalls
és la diferència de potència entre els LMP1 híbrids (limitada a 1.000 CV) i els LMP2 (600).
He tingut molt bones sensacions. Ara hi ha coses que, si hi torno, ja sabré com afrontar millor
Miquel Molina
ferrari 488 gte
En el fons, estàvem eliminats, però volíem mirar d’esgarrapar punts per a la marca
Earl Bamber
porsche 919 hybrid
Tu no esculls guanyar Le Mans. Le Mans t’escull a tu. Tant de bo algun dia ens esculli. Hi tornarem
Tuit de l’equip Toyota
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)