Sense Nico Rosberg, el caos
La segona edició del GP a l’Azerbaidjan, que l’any passat va dominar el vigent campió del món, ofereix una cursa ben moguda, amb un vencedor inesperat
Ricciardo guanya el dia que ni Hamilton ni Vettel pugen al podi
El podi de Bakú no reflecteix l’actual jerarquia del mundial
Hamilton ho tenia ben apamat fins que la cursa es va interrompre
Nico Rosberg se’n devia fer creus, si ahir va trobar temps per veure el GP de l’Azerbaidjan per la televisió. L’any passat, el vigent campió del món de F-1 –feliçment retirat– va dominar de gust la primera edició de la cursa en el circuit urbà de Bakú. En el moment d’apagar-se el semàfor, va arrencar cames ajudeu-me i no se’l va veure més fins que va pujar a l’esglaó més alt del podi.
Ahir, Lewis Hamilton tal vegada pensava a fer el mateix que el seu antic company en l’equip Mercedes, però al final d’una cursa “boja” –tots els pilots coincidien en l’adjectiu més adient per definir la vuitena cita del mundial– el pilot anglès només era cinquè, exactament el mateix lloc que havia ocupat en la primera visita de la F-1 a Bakú. Lewis va creuar la meta darrere del seu rival de Ferrari, Sebastian Vettel, que va ser quart i va esgarrapar dos puntets més d’avantatge en la general del mundial.
Qui va guanyar, doncs? Valtteri Bottas o Kimi Räikkönen, els companys respectius dels dos tenors? Doncs ni l’un ni l’altre. La cursa va ser boja de veritat, de manera que qualsevol semblança del podi amb la jerarquia del mundial va ser pura coincidència. El sorprenent vencedor va ser Daniel Ricciardo, tot un especialista a endur-se el gat a l’aigua quan els pilots capdavanters l’erren. Fins a l’última volta, el segon era un no menys sorprenent Lance Stroll, el debutant de Williams, que va ser nomenat l’home del dia. El pilot quebequès va perdre la posició sota la mateixa bandera de quadres, superat pel segon Mercedes, de Bottas, per una dècima.
Tres neutralitzacions
Val a dir que Hamilton tenia la cursa prou ben apamada, fins que es va haver d’interrompre durant vint minuts, quan s’havien disputat 22 de les 51 voltes, per tal de netejar les restes escampades per la pista. El primer incident va implicar Bottas i l’altre Ferrari, de Räikkönen, que van topar en el segon revolt. El de Mercedes va punxar i va perdre tot un gir, que va poder recuperar quan posteriorment el cotxe de seguretat va haver de neutralitzar la cursa tres cops seguits.
El primer, per enretirar el Toro Rosso espatllat de Daniïl Kviat; tot seguit, perquè el Ferrari de Kimi va perdre un deflector en la recta principal, malmès en la topada inicial amb Bottas, i, finalment, quan els Force India de Sergio Pérez i Esteban Ocon es van tocar en el segon revolt –eren quart i cinquè– i van escampar més restes sobre la pista. Kimi hi va passar pel damunt, va punxar i va haver de plegar, igual que el mexicà.
Per endreçar bé la pista, la cursa es va aturar, i aquí es va plantar la llavor de la derrota de Hamilton. El de Mercedes era el líder, seguit per Vettel, els Williams de Felipe Massa i Stroll, i Ricciardo. Però, ai, las!, un mecànic va deixar mal collat el reposacaps del W08 número 44 –una protecció d’escuma obligatòria d’ençà del 1996, arran de l’accident mortal d’Ayrton Senna–, que en la represa es va desprendre. L’equip no va tenir altre remei que cridar el líder de la cursa al box per canviar la peça. Van trigar 9.3 segons i Hamilton va caure a la vuitena posició, rere Bottas.
Vettel va heretar el primer lloc, però el regal amb prou feines li va durar tres voltes, fins que la direcció de cursa el va sancionar amb un stop-go de deu segons. Això el va relegar al setè lloc, just davant Hamilton, a qui va desbancar en aquesta peculiar tanda d’aturades a boxs. La sanció s’havia originat en la represa de la segona neutralització, quan Hamilton va alentir molt la marxa en el penúltim revolt –és el líder qui marca el ritme– i Vettel, que no volia perdre pistonada –en la represa anterior, va anar de poc que no el superés Pérez–, el va envestir. Emprenyat, el de Ferrari es va posar en paral·lel a Hamilton i li va dedicar un cop de volant per fer-li veure que l’havia entorpit. La sanció per conducció antiesportiva estava cantada, i va servir per compensar la pífia del box platejat.
Tothom podia guanyar
Amb els entrebancs dels quatre pilots de Mercedes i Ferrari, s’obria la porta a la victòria d’un candidat inesperat. Fins i tot Fernando Alonso, que va sumar els primers punts del curs, novè, es va atrevir a somiar –“quina llàstima!, podríem haver guanyat aquesta cursa!”, va lamentar per ràdio, quan Vettel i Hamilton el van superar durant la seva remuntada–, però el més murri va tornar a ser Ricciardo.
El pilot australià havia hagut d’anticipar l’aturada a boxs perquè algunes restes li obstruïen les preses d’aire dels frens i se li sobreescalfaven. Va caure al dissetè lloc i, per acabar d’adobar la desgràcia de Red Bull, l’altre RB13, de Max Verstappen, va plegar poc més enllà, per avaria, quan era quart. Les neutralitzacions van ajudar Ricciardo a ficar-se de nou en la lluita. En la represa de la cursa després de la bandera vermella, va protagonitzar un dels avançaments més espectaculars –n’hi va haver un centenar llarg–, quan es va cruspir els dos Williams –Massa tenia un amortidor trencat– per col·locar-se tercer i líder virtual, atès que el reposacaps de Hamilton ja començava a fer la guitza i els comissaris esportius ja estaven deliberant quin càstig mereixia la malifeta de Vettel.
Quan els dos els dos primers van haver fet la visita imprevista al box, el tercer lloc va passar per les mans de Kevin Magnussen i Ocon, però cap dels dos va poder parar els peus a Bottas, i encara menys a Vettel i Hamilton. Rere el danès de Haas va acabar Carlos Sainz, que en la primera volta era el penúltim (davant Bottas!), en haver fet una virolla per esquivar l’altre Toro Rosso, de Kviat. La darrera batussa va enfrontar els Sauber de Wehrlein i Ericsson, que es van barallar pel puntet del desè lloc, l’últim premi gros d’una cursa boja.
ELS PROTAGONISTES
LA DADA
La increïble revifada de Lance Stroll
El podi de Lance Stroll a Bakú, en el seu vuitè gran premi, no només té mèrit perquè és el segon pilot més jove que puja al calaix, després de Verstappen, sinó perquè fins ahir el seu primer curs estava sent més aviat galdós. Després de les tres primeres curses era el pilot amb menys voltes completades, i en les tres últimes, abans de Bakú, no havia passat el tall de la Q1, per bé que en la cursa de casa, a Mont-real, va sumar els primers punts. Però entre el Quebec i l’Azerbaidjan, Stroll va fer un clic. A mitjan juny va gaudir d’un dia de proves privades al circuit texà d’Austin, amb un Williams del 2014 –els testos amb cotxes antics estan permesos–, en què va poder experimentar de gust amb els reglatges i comparar-los amb els del seu company, l’expert Massa, que li fa una mica de mentor i una mica d’entrenador. És clar que el vigent campió europeu de F-3 n’ha tret suc. De fet, d’ara endavant farà un test semblant entre cada cursa, en circuits que no conegui.
Per oblidar
La lluita fratricida entre els pilots de Force India, Ocon i Pérez, va esclatar a Bakú, amb una topada que va engegar a rodar un gran resultat d’equip.
Per emmarcar
Va caure del segon lloc sobre la línia de meta, però en una cursa on tothom va perdre el cap, va ser Stroll, el més jove del grup, qui el va saber mantenir fred.
Notícies
Dimarts,16 abril 2024