“La veritat és que no sé què ha passat durant tot el cap de setmana. He anat sempre per moments. I avui [ahir], des que he sortit en cursa no m’he acabat de trobar del tot a gust amb la moto. Era una d’aquelles vegades en què tens ganes de parar al box i veure què passa.”

La segona victòria seguida de Marc Márquez en cap cas va assemblar-se a un passeig. Es va veure en cursa i el defensor del títol va voler-ho deixar molt clar un cop acabada, parlant també de la moto i dels pneumàtics. “La posada a punt mai no és igual i en ocasions, quan et falta alguna cosa, ho has de suplir amb pilotatge. Però avui em sembla que era jo i no la moto: mai m’he acabat de trobar còmode”, afirmava, si bé tot seguit hi afegia: “O potser era el pneumàtic davanter. En els revolts a dretes sofria molt, i en el segon i el tercer sovint fregava la caiguda.” Tot això, va saber remuntar del quart fins al primer lloc, malgrat fer alguns avançaments, com ara un de doble a Rossi i Lorenzo en el dotzè revolt, infructuosos. “El tinc creuat, aquest revolt, però els volia passar ràpid i obrir forat. Temia el Dani i també el Maverick, tot i que menys.” “És un dels meus circuits preferits, però no haver tingut temps per posar la moto a punt, tot i que no és excusa perquè ha estat per a tots igual, ha fet que ens costés.”

Tot i les dificultats, el fet és que Márquez surt d’Alcanyís més líder. “Ha estat un cap de setmana molt bo, però tot plegat es decidirà per molt poc marge. Hem de ser constants, però sense deixar d’arriscar”, afirmava. “Ara vindran circuits favorables a la Ducati o a la Yamaha. Però allò rellevant, i el que em dona més tranquil·litat, és que des de Montmeló, sense comptar el trencament de motor a Silverstone, estic en el podi en diferents circuits i condicions. I aquest és el nivell que intentarem mantenir fins al final.”