Compàs d’espera

També va ser la tercera lluita cara a cara entre el campió –Márquez– i el subcampió –Dovizioso– del 2017, i el tercer cop que en sortia vencedor l’italià, després de les curses del Red Bull Ring i Motegi de l’any passat. El tetracampió del MotoGP hi va treure importància –tots tres eren circuits d’aquells que tenia marcats “en vermell”, per ser més adients a la Ducati–, però el més rellevant és que obrir el curs amb un altre enfrontament fins a l’últim sospir entre els caps de files de Ducati i Honda anticipa el duel que tothom espera que protagonitzin al llarg del curs.

Mentre el duel final s’anava covant, la cursa es va plantejar com una lluita en un grup de fins a deu pilots, encapçalat per l’autor de la posició preferent, Johann Zarco (Yamaha). Márquez ja es va col·locar segon de bon començament, però Dovizioso, cinquè a la graella, no va arrencar gaire bé i va caure al vuitè lloc. Els dos tenors, però, de seguida van avisar de les seves intencions. El Tro de Cervera va atacar Zarco al final del primer gir i el francès s’hi va tornar tot seguit per recuperar el primer lloc, mentre que Dovi ja era l’home més ràpid en pista i començava a recuperar llocs, col·locant-se sisè en la quarta volta després de superar Dani Pedrosa (Honda).

En la setena de les 22 voltes, la Ducati número 4 ja s’havia enfilat fins al quart lloc, rere Zarco, Valentino Rossi (Yamaha) i Marc. El grup encara es mantenia compacte, però Rossi i Márquez tenien clar que tot plegat era un compàs d’espera abans que l’italià decidís cargolar el puny de gust.

Seguint fil per randa la seva estratègia, Dovi cuidava les rodes –mitjà al davant i tou al darrere per a tothom, tret de Petrucci (tou al davant) i les Honda oficials (dur al davant)–, sense prendre riscos. De fet, en aquest moment el més ràpid a la pista era Maverick Viñales (Yamaha), que s’estava enganxant al grup després de les caigudes d’Àlex Rins (Suzuki) i Jorge Lorenzo (Ducati) en el tretzè gir.

Canvi de ritme

L’empordanès va fer 1:55.450 en la volta 18, just en el moment en què Dovizioso va decidir canviar el ritme i trencar la cursa. Ja era segon després d’haver superat Rossi i Márquez, i es va cruspir Zarco a la recta. En veure-ho, el 93 va arriscar en la frenada del primer revolt –una de les més fortes del mundial, de 350 a 99 km/h–, va fregar l’M1 número 5 i va anar llarg, però va poder mantenir el segon lloc rere Dovi. Tot seguit, Rossi també va superar la Yamaha privada de Zarco, que a partir d’aquí va començar a perdre posicions fins a acabar vuitè.

La Ducati va fer 1:55.242 en la volta 19; l’Honda i la Yamaha, 1:55.272 i 1:55.315 en la 20, respectivament. Fins que en l’última, en l’últim revolt, Márquez va decidir fer una maniobra “irreal” –així la va definir Dovizioso– per oferir un tastet del que serà el curs 2018.