No hi ha èxit sense patiment
Ricciardo se sobreposa als problemes de motor i domina el GP de Mònaco de punta a punta
Els perseguidors del pilot australià, Vettel i Hamilton, prioritzen la gestió dels pneumàtics i no poden encalçar el Red Bull
Els èxits són més dolços quan s’aconsegueixen serrant les dents
Ricciardo tancava les voltes a 240 km/h; Vettel, rere seu, a més de 260
El xampany potser té el mateix gust, però els èxits són força més dolços quan s’aconsegueixen serrant les dents i traient cavalls d’on no n’hi ha. Ho sap prou bé Daniel Ricciardo, que ahir va dominar el GP de Mònaco de punta a punta a pesar de córrer dos terços de la cursa sense el reforç de potència del sistema híbrid de la mecànica Renault. En qualsevol altre circuit, el problema l’hauria deixat a mercè dels perseguidors, però en el traçat urbà del principat de la Costa Blava el pilot australià va saber mantenir la preuada posició contra pronòstic.
Segon en la graella i en la cursa, Sebastian Vettel va arribar a encalçar el Red Bull capdavanter, però el cap de files de Ferrari prou feina tenia a mantenir sota control el desgast del compost ultratou amb què els quatre primers van completar la segona tirada de la prova. El van haver de fer durar més de seixanta voltes, la qual cosa va imprimir un ritme força temperat a la cursa i, de retruc, va ajudar decisivament Ricciardo a parar els peus al Ferrari del pilot alemany.
Per la seva banda, Lewis Hamilton va parar el cop en un circuit gens adient per al Mercedes –dissenyat per oferir el màxim rendiment en traçats ràpids i fluids– amb el tercer lloc. Tanmateix, el líder del mundial va ser el primer a fer l’aturada a boxs, en la volta 12, la qual cosa el va condemnar a una segona tirada ni més ni menys que de setanta-una voltes amb l’ultratou. Tal vegada hauria d’haver muntat el supertou –el compost més dur disponible–, com va fer el seu company Valtteri Bottas, però en els entrenaments lliures de divendres les cobertes de color vermell no li havien agradat gens.
Neutralització tardana
De fet, ell i tots els altres haurien hagut de fer una segona aturada, però ningú volia renunciar a la posició en pista en un circuit en què avançar és una quimera. Ho fa palès la feixuga remuntada de Max Verstappen des de la cua de la graella. Amb l’hipertou en la tirada final, va superar Carlos Sainz amb penes i treballs, es va col·locar novè i allà es va quedar, enganxat a Pierre Gasly (Toro Rosso) i Nico Hülkenberg (Renault), però sense poder-los avançar. Estirant l’hipertou de la Q3 fins a l’equador de la cursa, el francès va saltar del desè lloc al setè, ben a prop d’Esteban Ocon (Force India), que va saber mantenir el sisè lloc de la graella, igual que els cinc que el precedien.
Si més no, després d’avançar Sainz a la xicana, Verstappen va fer la millor volta, 1:14.260. Encara que sembli mentida, Ricciardo i els seus perseguidors rodaven quatre segons més lents al capdavant. Fins i tot Grosjean, Sirotkin i Stroll van fer millors voltes ràpides tot i que eren els últims del grup. La dada il·lustra els problemes de Ricciardo. Sense disposar dels 160 cavalls del sistema híbrid, el Red Bull només podia utilitzar sis de les vuit marxes, i creuava la recta a tot just 240 km/h, quan Vettel rere seu tancava les voltes a més de 260 km/h. De manera decisiva, però, l’australià va poder cuidar millor les cobertes gràcies a les bondats del xassís del bòlid de Milton Keynes –no debades, el mag de l’aerodinàmica Adrian Newey va ser el representant de l’equip dalt del podi–, i a més tampoc va posar cap roda fora de lloc.
Només algun incident o alguna neutralització de la cursa hauria pogut capgirar l’ordre establert, però en aquest sentit la prova va discórrer plàcidament fins a la volta 71 (de 78), després que un xàfec quan faltava una hora per a la sortida quedés en no res. Llavors l’ídol local Charles Leclerc (Sauber), dotzè, va rebentar el disc de fre davanter esquerre sortint del túnel i va envestir el Toro Rosso de Brendon Hartley arribant a la xicana del port. Per sort per a Ricciardo, la cursa es va neutralitzar amb el cotxe de seguretat virtual, que obliga els pilots a mantenir les diferències entre cotxe i cotxe, en comptes d’agrupar-se tots en fila índia rere un Mercedes AMG de carn i ossos i fer un últim esprint fins a la meta. A més, faltaven tan poquetes voltes que cap dels perseguidors tenia prou marge per fer una segona aturada a boxs i atacar al final. Quan la cursa es va reprendre, Vettel i Hamilton van alçar la bandera blanca i van rubricar el triomf de Ricciardo. És la setena victòria de l’australià, i la primera que domina de punta a punta, malgrat tot el patiment.
Embolic de noms
L’estrena del pneumàtic hipertou en competició a Mònaco va provocar un embolic de noms, atès que els altres dos compostos disponibles eren l’ultratou (mitjà) i el supertou (el més dur). Difícil de pair si no s’hi està gaire avesat. Per fer-ho més entenedor, la F-1 ha demanat a Pirelli un sistema simplificat amb vista al 2019, mantenint la gamma de set compostos llisos actual, però sempre amb els mateixos noms i colors. Així, en cada cursa hi hauria un dur, un mitjà i un tou, encara que els compostos serien diferents en funció de les característiques del circuit. Aquest sistema és l’emprat en el mundial de MotoGP.
Notícies
Dimarts,19 març 2024