MotoGP

El mundial embogeix

Set vencedors diferents en les primeres onze curses, amb la traca final de Binder diumenge al Red Bull Ring, fan de cada gran premi un exercici d’imprevisibilitat

L’anarquia és heretada del 2020: nou en catorze cites

Cert és que la variabilitat de les condicions meteorològiques va provocar un guió final inesperat diumenge al Gran Premi d’Àustria, un desenllaç taquicàrdic per als apostadors i agraït per al gran públic més enllà de les dèries i fòbies particulars. Un cop de teatre, que se’n diu. Si repassem el campionat en la seva globalitat, però, veurem que malgrat el domini relatiu del francès Fabio Quartararo (Yamaha), líder amb 181 punts, amb quatre Grans Premis guanyats i que malgrat el seu setè lloc surt reforçat al capdamunt del Red Bull Ring, el tòpic que en esport pot passar de tot s’ajusta més que mai a la realitat. Els pronòstics són de mal fer en un curs irregular en què en onze curses –en falten set per disputar-se– ja s’han imposat set campions diferents, una autèntica barbaritat. Tant el segon del mundial –Pecco Bagnaia (Ducati) amb 134 punts– com el tercer –Joan Mir (Suzuki), que en du 134– i el quart –Johann Zarco (Ducati), amb 132 punts–, a més, encara no s’han estrenat. En aquest context d’igualtat, dos catalans han sucat. Maverick Viñales va vèncer la cursa inicial a Losail i Marc Márquez es va arrecerar en les condicions més positives possibles per endur-se el Gran Premi d’Alemanya al circuit de Sachsenring en el seu meritori retorn. Diumenge al Red Bull Ring, de fet, el cerverí va alçar la veu i va protagonitzar una gran cursa. Hauria pogut vèncer sense la traca final del cel austríac, que primer el va beneficiar amb un ritme més assumible i després li va provocar la caiguda quan el xàfec final va acabar d’alterar l’escenari configurat fins en aquell moment. Márquez progressa adequadament després d’una temporada en blanc.

Han quedat enrere els temps de dominis monolítics. En el mundial escurçat de 14 curses del 2020 dominat pel mallorquí Joan Mir ja hi va haver nou campions diferents, un veritable regne de taifes. L’anarquia, doncs, és encara vigent.

Altres temps

El 2019, en el darrer títol de Márquez, només cinc pilots van pujar al calaix més alt del podi: Márquez (12 triomfs), Andrea Dovizioso (2), Maverick Viñales (2), Àlex Rins (2) i Danilo Petrucci (1). Cinc pilots es van repartir també el pastís el 2018, amb títol de Márquez, que va guanyar nou curses. Dovizioso (4), Lorenzo (3), Viñales (1) i Crutchlow (1) van completar la llista. El 2017, el lleidatà, també campió, se’n va endur sis, Dovizioso el va empaitar de valent (6) i Viñales (3), Pedrosa (2) i Rossi (1) van emportar-se la resta.

GP de Qatar
Losail Maverick Viñales (Yamaha)
GP de Doha
Losail Fabio Quartararo (Yamaha)
GP Portugal
Algarve Fabio Quartararo (Yamaha)
GP Espanya
Jerez Jack Miller (Ducati)
GP França
Le Mans Jack Miller (Ducati)
GP Itàlia
Mugello Fabio Quartararo (Yamaha)
GP Catalunya
Catalunya Miguel Oliveira (KTM)
GP Alemanya
Sachsenring Marc Márquez (Honda)
GP Holanda
Assen Fabio Quartararo (Yamaha)
GP Estíria
Red Bull Ring Jorge Martín (Ducati)
GP Àustria
Red Bull Ring Brad Binder (KTM)
GP Gran Bretanya
Silverstone 29 d’agost
GP de l’Aragó
Motorland 12 de setembre
GP San Marino
Misano 19 de setembre
GP Les Amèriques
Les Amèriques 3 d’octubre
GP Malàisia
Sepang 24 octubre
GP Algarve
Algarve 7 de novembre
GP País Valencià
Ricardo Tormo 14 de novembre
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)