En el tretzè revolt de Río Hondo tot és possible. Ben ample i propici per a qualsevol traçada, amb una bona sortida enllaçada amb la curta serpentina que dóna entrada a meta. Propici per a un final amb tocs i canvis de posicions.

I va ser Romano Fenati qui va riure darrer, ahir, en trencar la ratxa de Jack Miller, vencedor en les dues primeres curses de l'any. Justament a l'australià, a cop de carenat, el pilot italià el va treure de la ruta que s'havia fixat per arribar primer a la meta. Entremig, també tocat per Fenati –les dues accions li van costar un punt en el carnet–, un Àlex Márquez que, en tot moment, va ser el que va signar una millor cursa.

Perquè sortia onzè, perquè va passar catorzè en la primera volta, però que, passant desè en la tercera, ja ensenyava fins a quin punt havien trobat la clau en la seva Honda, marcant la volta ràpida de cursa (1:49.109). Quan el cerverí iniciava la remuntada, Miller, Fenati i Vázquez –l'únic amb goma dura dels pilots capdavanters– estiraven el grup al capdavant, el trencaven en el setè gir i obrien un forat que vorejava els dos segons. Rodant amb 1:49 alts.

Darrere del trio capdavanter, qui encapçalava la marxa dels perseguidors era Àlex Rins, si bé no va ser fins que Márquez el va passar que veritablement es va veure que se'ls podria engaltar, a Miller, Fenati i Vázquez. I, en un tres i no res, Márquez, amb Rins a roda, ja tenia la traçada desgastada de Vázquez a tocar. Encara faltaven nou voltes i moltes coses per passar.

Primer, constatar la regressió de Vázquez i Rins, l'un sense pneumàtic i l'altre sense equilibri mecànic. Després, per veure aparèixer Livio Loi, l'únic que al final era capaç de rodar per sota de l'1:50, amb el trio del davant ara format per Fenati, Miller i Márquez. I, finalment, per assaborir un dels característics finals de Moto 3, amb quatre pilots passant-se sortint del rebuf i frenant, repassant-se pels interiors i tocant-se, és clar, en ple revolt número tretze per fer-se lloc al podi.