Cap reserva

Sense concessions, ningú es vol conformar amb un quart lloc si pot passar tercer pel següent revolt. No importen les voltes que faltin: Moto 3 és canalla i l'enteniment és impuls.

El bon posicionament de Vázquez, Miller i Viñales, l'excel·lent sortida de Fenati –arrencava desè– i les defectuoses, una vegada més, de Rins i Márquez. La síntesi del gir inicial va esbossar una primera meitat de cursa amb un grup en prolongada fila índia de fins a deu pilots. Amb Miller anant enrere, com els crancs, i Isaac Viñales arribant a comandar la prova en alguns moments, eufòric.

Un eixam a ritme d'1:47 alts que ja costava de seguir per Márquez, sempre al final del grup. Rins obria la massa informe amb Fenati i Vázquez, amb els quals s'ho va acabar jugant tot. I entre els companys d'equip, un Viñales que passava de l'ensurt menor al sobresalt major. Sense concessions, perquè guardar-se alguna cosa hauria estat com aixecar la bandera.

Havent rodat a 1:48 pensant a salvaguardar la qualitat del pneumàtic, la tornada als 1:47 mitjans, el toc de diana el va fer Fenati a nou voltes. Fenati, que mai vol anar segon si pot passar primer pel següent revolt. A Rins i Vázquez se'ls veia més lleugers, mentre que Viñales i Miller, a colzes i amb la cama fora l'estrep, s'inventaven traçades per no despenjar-se d'ells. A cada metre, fins a l'última frenada, a l'angle que precedeix l'arribada.

Amb Fenati tallant el vent, Rins va fer lliscar l'Honda per l'interior com si es tractés d'una Moto GP, i va prendre per un instant el lloc a l'italià. Va haver d'obrir-se a l'acte, Fenati no va encantar-se i Vázquez, amb una trajectòria més canònica, tampoc. Sense èxit, Rins ho havia intentat, cosa que Viñales ni tan sols va poder fer amb Miller.