Fórmula 1

JAUME NOGUÉ

DISSENYADOR DEL CIRCUIT DE BARCELONA-CATALUNYA

“El de Catalunya havia de ser El Circuit”

“El vessant esportiu del motor a Catalunya era innegable, i això s'havia de plasmar d'alguna manera”

“Un circuit és un traçat, i el traçat agrada”

A l'hora de fer un circuit s'ha d'escoltar tothom i, després, fer el que un cregui convenient, perquè tothom és subjectiu en funció del que li interessa
A Montjuïc s'hi hagués pogut seguit corrent, però hauria costat molts diners. S'ha d'imposar la raó als sentiments. Seria viable, factible no ho sé

La seva filla li insisteix que un dia hauria d'explicar tot això en un llibre. “No n'hi ha per a tant”, diu ell. Sí que n'hi ha. L'enginyer Jaume Nogué (Barcelona, 1945) va ser qui va identificar la finca de Montmeló que ara ocupa el Circuit de Barcelona-Catalunya, i va imaginar i dibuixar tots i cadascun dels seus revolts. Després de Montmeló va fer els circuits d'Albacete, Xest, Monteblanco i Navarra, i n'ha dissenyat molts d'altres. Ara, a punt de fer 70 anys, està jubilat, però segueix al peu del canó, amb un projecte a Noruega. “Si em truquen, què he de fer!”, diu a tall d'excusa.

Què sent Jaume Nogué quan el Circuit de Barcelona-Catalunya que va crear celebra 25 grans premis seguits?
Molta il·lusió. La il·lusió sempre l'he tinguda, cada any, quan he vist que funcionava i funcionava bé. Ara, és clar, encara que l'hagi parit jo, si no hi hagués hagut al darrere l'estructura professional del RACC o de qui sigui, no hauria servit de res. L'èxit de Montmeló és la gestió.
Què en recorda, dels orígens del projecte? Com va anar tot plegat?
Ens hem de remuntar a l'any 84 o 85. Quan el RACC estava negociant el tema de Caldes de Malavella, l'aleshores president Salvador Fàbregas em va demanar que me'n cuidés jo, de tot plegat. Vam analitzar vuit o nou ubicacions diferents... Un dia un missatger em va dur un plànols d'una finca de Montmeló que uns advocats del consorci de la Zona Franca havien enviat a la federació catalana. Vaig pensar: “Coi, si per aquí passo tot sovint anant cap a Viladrau!” Vaig agafar la moto i me'n vaig anar cap allà. Em vaig enfilar per un camí de carros amb la moto fins que ja no vaig poder pujar més. Amb els plànols a la mà vaig anar a parar on ara hi ha l'estadi. Vaig trucar al Sebastià Salvadó –que estava a la junta del RACC i duia el tema del circuit– des del restaurant de Can Romeu. “Ara vinc”, em va dir, i vam tornar tots dos cap allà. “Tu creus que hi cabria?”, em va preguntar. “Home, crec que sí.” I així va començar la història.
És exagerat dir que la creació del Circuit va respondre a l'anhel d'un país?
Va ser així, segur. El vessant esportiu del món del motor a Catalunya era innegable. Això no s'improvisa, això és història de molts anys, i aquesta història s'ha de plasmar d'alguna manera.
I es va posar a fer el circuit...
Jo havia estat pilot de moto, coneixia molts circuits, però no m'havia fixat en com estaven fets. En rebre l'encàrrec, vaig dir al senyor Fàbregas: “Miri, si vostè m'encarrega això, li asseguro que en un any sabré de circuits més que ningú.”
Per on es comença a l'hora de dissenyar un circuit?
La forma de la finca hi influeix, és clar, però per mi hi ha una cosa sagrada: el que has de tenir clar és què vol el promotor. Un circuit de què? De motos, de F-1... Són compatibles, però si el dissenyo per a motos el faré d'una manera, i si és per a F-1, d'una altra. I quin nivell vol? Campionat del món, circuit nacional... Albacete, el segon circuit que vaig fer, va ser en el seu moment el millor circuit de promoció d'Europa. A Catalunya em van demanar El Circuit, amb majúscula. “Ha de ser el millor circuit del món”, em deia Salvador Fàbregas. Jo he dissenyat Catalunya i Xest. Amb l'amfiteatre, Xest és un circuit extraordinari per un campionat de motos. Hi poden córrer cotxes? És clar, però no és un circuit per a F-1.
Derek Ongaro, que aleshores era l'inspector de circuits de la FIA, em va dir un dia: “Jaume, quan facis un circuit escolta tothom i després fes el que creguis convenient.” Perquè ningú és objectiu, tothom és subjectiu en funció del que li interessa. Alain Prost [aleshores vigent campió del món] em va ajudar moltíssim. Tenia amistat amb ell i quan tenia pegues li preguntava: “Com ho veus, això?”
Quan va quedar definit el traçat?
El 1985.
I a l'hora de construir-lo es van trobar amb algun entrebanc tècnic?
No, perquè nosaltres vam fer el projecte i el RACC, amb bon criteri, va fitxar una persona per dur la direcció de l'obra.
Amb el pas dels anys, el traçat ha anat variant...
Jo crec que són peatges que es paguen. Quan es va treure la xicana Nissan [el 1994], vaig anar amb el Gerhard Berger [representant dels pilots] amb un metro i li vaig dir: “Veus com sí que compleix?” “Home, és que la impressió que fa...” “Gerhard, no podem anar amb impressions. Compleix o no compleix? Sí.” La gent opina de tot, no del que sap.
Així doncs, els canvis de traçat que hi ha hagut no els troba justificats des d'un punt de vista tècnic?
No, són peatges. Bé, i algun per seguretat. Els cotxes cada vegada van més de pressa i això justifica fer-hi algun canvi. El més fotut hauria estat variar el traçat perquè no hagués agradat. El Circuit de Catalunya és el que rep més assajos. És més barat? Són més simpàtics, al RACC? El clima afavoreix? En part, sí, però també podrien anar a Jerez. Si el Circuit no els agradés, no vindrien. Jo anava pels boxs i preguntava què els semblava als mecànics, que no sabien qui era jo. “És molt tècnic, va molt bé per preparar els cotxes”, em deien.
La contrapartida és que al Circuit de Barcelona-Catalunya se li retreu que de vegades les curses es converteixen en processons.
Doncs mira que Abu Dhabi i d'altres... Sí, però és que una cursa de F-1 per a mi és poc espectacular. Com a aficionat es veu millor per la tele. Però això no només a Catalunya, a tot arreu. A Hockenheim potser veus un 30% del traçat; però segueixes sense veure el 70% restant.
Però pot ser que, a més a més, el fet que els equips coneguin tan bé Montmeló vagi en contra de l'emoció i la incertesa?
Home, si m'ho planteges així, potser sí.
O sigui, la selectivitat del traçat va en contra de l'espectacularitat?
Potser sí, però no ho veig així. Per mi, un circuit és un traçat, i el traçat agrada.
Ara tots els circuits els fa Hermann Tilke. Què li semblen, en general?
Espectaculars. Són circuits espectacle. El Hermann el conec i té la seva manera de fer. Tots els circuits que he fet, ha estat el client que m'ha vingut a buscar. Ell potser ha tingut clients que no els ve d'aquí; doncs fantàstic.
El que passa és que tots els circuits nous de F-1 els fa ell. No seria més just convocar un concurs i que altres projectes poguessin competir amb Tilke?
Sí, però qui paga mana. Hi deu haver altres interessos pel mig.
Una característica dels circuits moderns són les escapatòries asfaltades. Què en pensa?
Des del punt de vista de rendibilitat, econòmic i d'explotació hi estic d'acord, perquè si el cotxe va a parar a la graveta, els patrocinadors se'n ressenten. Sobre l'asfalt, el cotxe pot tornar a la pista; molt bé. Ara, investit com a responsable de seguretat de la FIA [Nogué va exercir set anys d'adjunt d'aquest càrrec, entre el 1988 i el 1994] no puc aprovar-ho mai. Per una raó molt senzilla. L'escapatòria d'asfalt pressuposa que el pilot surt en condicions perfectes per poder rectificar, i si és així millor que trobi asfalt i rectifiqui. I si no és així? I si té un desmai o s'ha bloquejat alguna cosa? Es fot una castanya de ca l'ample. És física pura. Això mai m'ho ha discutit ningú. El que em diuen és que no és el normal.
Els defensors de les escapatòries d'asfalt argumenten que són més segures...
Sí, sempre que surtis en bones condicions físiques, mecàniques i personals.
El problema és que no castiguen les errades de conducció.
T'ho dic amb la boca petita, però hi estic d'acord. No donen trempera, coi!
Tornant a Tilke, és un gran aficionat i pilot amateur. El seu circuit preferit és el Nürburgring Nordschleife. I el circuit preferit de Jaume Nogué, quin és?
Spa. És preciós.
I es va inspirar en algun circuit, a l'hora de dissenyar Montmeló?
No. Això és un puzle. Quins elements hi vull posar? Vull un revolt de radi creixent. Per exemple, el curvone té sis radis diferents. Li vaig preguntar a Prost què li semblava. I em va dir: “Si ho fas, Jaume, aquí només avançaran els bons.” Doncs això, i vas encaixant el puzle. Pot trigar dies o mesos, no ho saps mai.
Creu que avui el Circuit de Barcelona-Catalunya segueix estant a l'altura dels millors del món?
Home, ara canviaria coses, petits detalls. Per exemple, l'amplada. En aquella època era bestial, però ara... Per què es va retallar el revolt de La Caixa? Per fer més escapatòria, no hi ha més espai. I a sobre creem una frenada forta.
Una de les raons per fer el Circuit de Barcelona-Catalunya va ser que a Montjuïc ja no s'hi podia córrer. Què n'opina, Jaume Nogué, de Montjuïc?
Sí que s'hi hagués pogut seguir corrent, però hauria costar molts diners. El traçat de Montjuïc és una preciositat, una passada. Compara Montecarlo amb Montjuïc; no hi ha punt de comparació. És molt millor Montjuïc, com a traçat. Però s'ha d'imposar la raó als sentiments. Seria viable, factible no ho sé.
Si s'hagués de dedicar el Circuit a algun personatge, qui hauria de ser?
En puritat hauria de ser Salvador Fàbregas. Sebastià Salvadó en va agafar el relleu. Però jo sóc enemic d'aquestes coses. Al Circuit de Catalunya hi havia els revolts Repsol, Campsa, La Caixa, Würth... Altres circuits, Ángel Nieto, Sito Pons, Àlex Crivillé... No anem bé. El revolt Nieto no dóna calés; el revolt Repsol, sí. Circuit de Barcelona-Catalunya, això ven. Siguem grans i deixem-nos de foteses.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)