Rino della Negra, el futbolista resistent

Evasió o victòria, la pel·lícula protagonitzada, entre d'altres, per futbolistes com Pelé i Bobby Moore i actors com Michael Caine i Silverster Stallone, s'inspirava en una història de resistència contra l'opressió nazi durant la Segona Guerra Mundial: els partits de futbol que els jugadors de l'antic Dinamo de Kíev van protagonitzar contra oficials de l'exèrcit nazi i durant els quals els ucraïnesos, malgrat les advertències de les autoritats, no es van deixar intimidar i van vèncer els ocupants humiliant-los al terreny de joc. La gosadia d'aquests futbolistes va acabar comportant l'assassinat de quatre dels integrants d'aquell mític equip.

Els màrtirs de Kíev no van ser, però, els únics futbolistes afusellats per un escamot d'execució nazi. A França va patir la mateixa sort Rino della Negra, jugador del parisenc Red Star que va ser assassinat per les tropes ocupants nazis el 1944.

La història de Rino della Negra està marcada per la lluita contra el feixisme i el nazisme i ha esdevingut un símbol de com un futbolista pot, en determinades ocasions, assumir un compromís més enllà del seu contracte i sacrificar la seva vida al servei d'una causa que considera justa. Rino della Negra havia nascut el 1923 a Vimy, una petita localitat del nord de França, al departament de Pas-de-Calais. Els seus pares, immigrants italians, hi acabaven d'arribar, fugint de la repressió dels camises negres feixistes comandades per Mussolini que es dedicaven a atemorir els elements més actius del moviment obrer transalpí. L'accés al poder del Duce, el 1922, va fer que la família Della Negra emigrés a França escapant d'un feixisme cada cop més envalentit que tenia el seu pare en el punt de mira.

El jove Rino ja va néixer, doncs, en territori francès i als tres anys va emigrar del nord cap a la regió parisenca, on es va instal·lar amb els seus pares a Argenteuil. El petit Della Negra va destacar ben aviat amb la pilota als peus, jugant pels carrers del seu barri, i les seves habilitats no van passar desapercebudes al principal club local, la Jeunesse Sportive Argenteuillaise, en què es va convertir en un hàbil extrem dret que va cridar l'atenció d'alguns dels principals clubs de França de l'època.

Tot just amb 19 anys, Rino della Negra, que d'acord amb el futbol amateur de l'època combinava la pràctica d'aquest esport amb la feina com a obrer en una fàbrica de l'empresa d'automoció Chausson a Asnières, era traspassat del club d'Argenteuil a un dels grans equips francesos del moment, el Red Star Olympique, un club mític que acabava de guanyar la copa francesa del 1942, que havia estat creada el 1893 per Jules Rimet, el pare de la copa del món, i que al pit de la samarreta lluïa una estrella roja, un escut que casava a la perfecció amb els principis de Della Negra.

L'ocupació nazi de França, iniciada el 1940, va frenar, però, la prometedora carrera futbolística del jove Rino. El 1942, quan tot just estrenava la samarreta del Red Star, Della Negra va ser convocat pel Servei de Treball Obligatori nazi per tal d'incorporar-se com a obrer en una fàbrica d'Alemanya. Della Negra es va negar a fer aquesta feina forçat i va passar a la clandestinitat tot integrant-se en una de les organitzacions armades de resistència que havia posat en marxa, després de l'ocupació nazi, el Partit Comunista francès. Així doncs, Rino della Negra s'integrava a la xarxa de Franctiradors i Partisans de la Mà d'Obra Immigrada (FTP-MOI) i combinava les botes, la pilota i la samarreta del Red Star amb el número 11, amb el fusell de resistent. De fet, Rino della Negra no va abandonar la pràctica del futbol malgrat la seva activitat clandestina i va continuar vestint la samarreta amb l'estrella roja mentre preparava les accions armades de la resistència.

Juntament amb altres joves d'origen immigrant, Della Negra es va integrar a la xarxa comandada pel poeta armeni Missak Manouchian que es va convertir en un malson per als oficials nazis desplegats a París el 1943. Al marge de les seves internades per la banda dreta, Rino va forjar el seu veritable palmarès a la resistència, amb algunes accions armades molt celebrades pels seus companys clandestins. El jugador del Red Star va participar, entre d'altres, en l'atemptat que va posar fi a la vida del general nazi Von Apt (7 de juny del 1943), en l'acció contra la seu del Partit Nacional Feixista italià a París (10 de juny del 1943), en un atac contra una caserna policial parisenca (23 de juny del 1943), abans de ser arrestat quan intentava atacar un portador de fons alemany (12 de novembre del 1943), en una acció armada en què va ser ferit de bala en una cama.

Després de la desarticulació del grup comandat per Manouchian, els ocupants nazis i els seus col·laboradors van omplir França de cartells destinats a criminalitzar la resistència. Va ser mitjançant el conegut com a affiche rouge (‘cartell roig'), un pòster de color vermell que juntament amb unes quantes fotografies d'integrants de la xarxa Manouchian, tots ells d'origen immigrant, s'hi recollia el text: “Alliberadors? La llibertat per l'exèrcit del crim”, juntament amb els atemptats en què havien participat aquests “estrangers”. El nom de Della Negra no apareixia en el cartell, ja que era “massa italià” i la Itàlia feixista era una ferma aliada dels ocupants nazis. Tot i així, el jove futbolista del Red Star va ser afusellat juntament amb 22 dels seus companys resistents el 21 de febrer del 1944 al Mont Valérien.

El cartell contra els resistents i la seva posterior execució va suscitar un efecte radicalment oposat al que cercaven les autoritats alemanyes i els seus col·laboradors. Pretenent sotmetre a la censura popular les accions armades dels que catalogaven com a “roig espanyol”, “jueu hongarès”, “jueu polonès”, “comunista italià”, o “cap de banda armeni”, l'efecte del cartell i dels afusellaments va ser precisament el contrari. Es va despertar un corrent de simpatia entre la població per les activitats de la resistència i per la implicació que en aquesta tenien militants d'origen immigrant.

En el moment de la seva mort, Rino della Negra va enviar un missatge al seu germà amb el text: “Envia una salutació i un comiat a tot el Red Star.” Destinatari del seu darrer missatge, el seu club presumeix actualment amb orgull del passat resistent del seu antic extrem dret.

Després de molts anys d'oblit, el 2004, en ocasió del 60è aniversari de l'assassinat de Rino della Negra, el Red Star li va tributar un sentit homenatge a l'estadi Bauer de Saint-Ouen. Un escenari immillorable per a un homenatge d'aquestes característiques, ja que es va realitzar en un estadi que porta el nom del doctor Bauer, un metge resistent assassinat també pel nazisme, i a la localitat de Saint-Ouen, governada pel Partit Comunista francès.

Igual que el seu futbolista més resistent, el Red Star és un club identificat clarament amb l'esquerra que en l'actualitat malviu en les categories inferiors del futbol francès. Tot i així, és un símbol per a molts aficionats antifeixistes al futbol que veuen en la seva estrella vermella i en el passat de jugadors com Della Negra la representació d'un futbol al servei de la causa de la llibertat.