Si la temporada passada, amb Gerardo Martino, se sabia com i amb qui jugaria el Barça dies abans dels partits, aquest any Luis Enrique no deixa de sorprendre. Se sabia que l'asturià no tenia només un sistema de joc i ahir va fer servir la llibreta per sacsejar l'equip i plantar-se davant el París SG en el partit que decidia la primera plaça del grup amb un sistema revolucionari i algun jugador a l'onze que pocs pensaven que jugaria. Luis Enrique havia de cobrir la baixa per sanció de Dani Alves, l'únic lateral dret dels tres que té a la plantilla en qui confia. Douglas i Montoya van quedar, un partit més, fora de la convocatòria, i el tècnic va decidir canviar la manera de jugar, sacrificant també un altre lateral, Jordi Alba, que passa un molt bon moment de forma. L'asturià va apostar per un 3-4-3 en atac. 3-4-3 o 3-3-3 i Messi amb total llibertat de moviments. Perquè ahir l'argentí es va moure per totes les zones del camp. Per dins, per fora, prop de l'àrea rival, prop del cercle central per començar les jugades... En defensa, quan el Barça no tenia la pilota, la cosa canviava i el dibuix es convertia en un 3-5-2, amb dos davanters tancant i ajudant els tres centrals: Bartra, Piqué i Mathieu. Els davanters que es van haver de sacrificar en defensa van ser Pedro i Neymar, sempre amb Mascherano al davant dels centrals i molt pendent d'Ibrahimovic i amb Iniesta amb menys participació i encarregant-se de pressionar i portar la pilota fins a la davantera.

L'arriscada aposta de Luis Enrique va tenir més ombres que llums, però els blaugrana van acabar derrotant un dels grans d'Europa i aconseguint la primera plaça del grup. Quan el Barça va tenir la pilota va ser un equip recognoscible només en alguns moments, però sempre perillós gràcies als seus davanters, capaços de crear oportunitats de gol a tot un París SG perquè tots tres tenen un talent que no se l'acaben i que l'imposen per molt que el rival tingui homes en defensa de la qualitat de Thiago Silva, David Luiz, Motta i Verratti. Les ombres van aparèixer sobretot en fase defensiva. La nova manera de jugar requereix que tothom tingui les idees clares sobre el que ha de fer. Tenint en compte sobretot que tot era nou. I això va provocar desajustos en molts moments. Lògics, si tenim en compte que Pedro i Neymar havien de tancar les bandes i la falta d'interiors dels que el Barça ha estat utilitzant des de fa dècades. Va semblar, això sí, que Luis Enrique i els seus homes tenien clar que podien patir sense la pilota, fet que els va portar a pressionar molt, i bé, la sortida de pilota dels francesos, amb èxit moltes vegades, com en la jugada del segon gol. La qualitat dels francesos i els desajustos en defensa blaugrana van provocar, però, que els de Laurent Blanc tinguessin oportunitats, amb un Lucas Moura perillós per la dreta que va posar en més d'un compromís Mathieu. Una jugada per aquella banda, en el minut 15, va significar el primer gol del partit. Ibrahimovic va aprofitar una assistència de Matuidi i que Mascherano l'havia perdut de vista uns segons per batre Ter Stegen i celebrar amb ràbia el gol en un estadi on no va poder triomfar.

La diana podia provocar que apareguessin els dubtes en l'aposta revolucionària de Luis Enrique, però no hi va haver gairebé temps ni perquè algú s'ho plantegés. El Barça només va trigar quatre minuts a empatar. Passada en llarg de Mascherano, que Luis Suárez va posar a l'interior de l'àrea i aparició de Messi per fer el seu vuitè gol en la present edició de la Champions.

Fins al final de la primera part, el joc va ser com el descrit. Amb el Barça creant perill gràcies al trident i bé en la pressió, però patint quan els francesos la superaven i agafaven l'equip descol·locat i amb futbolistes havent de fer un esforç extra per cobrir un tros de terreny a què no estan acostumats. Per això Lucas Moura i Cavani van arribar un parell de vegades a l'àrea, però sense encert. El París SG no va ser capaç de colpejar i sí que ho va fer el Barça tot just abans del descans. Havia impedit Sirigu un gol de Luis Suárez, però no va poder aturar la rematada de Neymar en el minut 42. Pressió blaugrana, recuperació d'Iniesta i gran xut del brasiler des de lluny ajustat al pal.

La segona part va començar amb un canvi d'escenari que va acabar portant a un altre. Els francesos, conscients que necessitaven l'empat, van avançar línies i van pressionar molt. El Barça, amb molts centrals i pocs migcampistes a l'onze, tenia dificultats per treure la pilota. El partit es va trencar i el feia molt perillós per als blaugrana. S'ensumava que podia arribar l'empat perquè el Barça no tenia la pilota, un empat que provocaria que l'aposta no acabés bé. Luis Enrique ho va veure i va intervenir. Primer va fer entrar Rakitic per Pedro per tornar al 4-3-3 de sempre i poc després va aparèixer Xavi al terreny de joc per tenir més la pilota. El Barça havia de tornar a ser dels migcampistes. I poc després va arribar el tercer gol, tot i que el joc continués trencat. Havien marcat Messi i Neymar i també ho va fer Luis Suárez. Un altre bon xut de Neymar el va deixar mort Sirigu perquè l'uruguaià s'estrenés al Camp Nou.

Restaven tretze minuts i la victòria ja no es podia escapar als de Luis Enrique. No van aconseguir tenir el control total del joc, però tampoc la porteria de Ter Stegen va passar per ensurts destacables. L'objectiu estava complert. L'arriscada i revolucionària aposta del tècnic asturià, amb coses bones i d'altres de no tan bones, havia sortit bé només a mitges, però l'efectivitat dels tres grans davanters que té el Barça va portar els blaugrana a la victòria i a la primera plaça del grup. Ara cal esperar el sorteig de dilluns i també hem de veure si el tècnic asturià torna a apostar per aquest sistema en algun altre partit aquest curs.