Bé, vaig començar a dirigir el filial d'Independiente i n'estic molt satisfet.

De moment aprendre i seguir formant-me com a tècnic. Quan vegi que és el moment de fer el salt a primera divisió, ho faré. L'experiència que acumulo encara és curta, però m'agradava controlar les coses quan era jugador i no he canviat.

És diferent. L'entrenador té un pes específic en el dia a dia, tant en l'aspecte purament esportiu com quan parlem d'aspectes fora del joc. Ha de planificar la setmana, els entrenaments, observar quin hauria de ser l'onze, desenvolupar i transmetre una idea de joc determinada i, sobretot, prendre decisions. Vaig gaudir molt la meva etapa com a futbolista, però aquest sentiment no s'ha apaivagat com a entrenador.

En Diego va tornar a l'Argentina amb un nivell de joc alt, el Racing va aconseguir en el tram final de l'any passat una regularitat de resultats amb triomfs importants i es van proclamar campions. Però, tot i que sigui el meu germà, no ho vaig disfrutar gens ni mica perquè és el rival històric de l'Independiente.

Aquí els derbis els considerem clàssics. Potser el més important sigui el Boca-River, però en l'àmbit nacional el nostre derbi és un partit de tota la vida, amb una gran història al darrere i acostumen a ser d'allò més intensos. Són partits similars al que a Espanya es pot veure amb un Sevilla-Betis.

Tenim moltes experiències viscudes tant com a companys com quan hem estat rivals. Vam jugar junts a la selecció argentina, al Saragossa, però també en contra en els derbis Racing-Independiente i els Barça-Inter, com aquella famosa semifinal de Champions que van acabar guanyant. Estem contents sobretot quan hem compartit vestidor perquè és quan hem gaudit de l'altre plenament.

El futbol m'ha apassionat tota la vida, però tots sabem que tard o d'hora ens acabem retirant. La manera de seguir a prop d'aquest esport era a través de ser entrenador, així ho havia imaginat i és com em sento més a gust. Durant la meva carrera, he tingut molts entrenadors de diverses escoles i ideologies, des de José Peckerman, passant per Menotti, Marcelo Bielsa, Frank Rijkaard, fins a Pep Guardiola.

José Peckerman va ser el més important, perquè vaig adquirir molts coneixements en la meva etapa de juvenil a la selecció. En Pep va ser magnífic, un revolucionari del futbol modern. Peckerman va ser el més important, però Guardiola el millor.

És impossible parlar d'una cosa que no ha passat. El que sabem és que al seu costat, o gràcies a ell, vam aconseguir un equip històric que molt poques vegades es donarà en el futbol. Possiblement, poder formar part d'aquella plantilla és el luxe més gran que m'ha donat aquest esport. A curt termini, no m'imagino cap equip capaç de repetir aquella gesta. S'haurien de donar moltes casualitats que coincidissin en el temps, i que aparegués un altre futbolista com Leo Messi envoltat de futbolistes superlatius.

Tot es retroalimenta en el futbol. El bon ambient t'apropa a les victòries i viceversa. El que és cert és que ens ho passàvem molt bé junts en el dia a dia. L'ambient era meravellós, conviure amb ells era un plaer i era molt important per sortir després al terreny de joc i guanyar amb un estil tan aplaudit.

En realitat això és un rumor que no sé d'on va sorgir i no és així. Amb Guardiola tinc una relació molt bona, però mai vam parlar d'això. Vull fer la meva carrera, aprofito cada cop que puc per trobar-me amb ell per parlar i aprendre, perquè si d'algú pots aprendre és d'ell, però cadascú fa el seu camí. Sempre que ve a l'Argentina intento que ens veiem per posar-nos al dia i explicar-nos com ens va.

Al seu moment va ser un episodi desagradable per a mi, perquè el Real Madrid és un equip molt gran i em donava la possibilitat de fer el salt a Europa, però després vaig ser molt feliç amb el que vaig viure. Un cop passat, potser em va anar bé perquè, si no, no hauria gaudit del gran Barça de Guardiola,
però només puc parlar de les
coses que acaben succeint.

És un Barça que ha hagut de modular el seu discurs futbolístic. De tota manera, és difícil arribar a un club i substituir un entrenador com Pep Guardiola. Li va passar a Tito, a Martino, i ara a Luis Enrique. Després d'aquella època és normal que costi tant girar full. Als processos cal donar-los temps, perquè de vegades formar un altre gran equip no és cosa de dos dies.

Luis Suárez és un davanter contrastat i els números l'avalen. S'ha d'acabar d'adaptar a l'ecosistema per sentir la confiança que tenia al Liverpool, però quan ho faci, la pilota traspassarà la línia de gol amb facilitat.

La temporada de Neymar està sent excel·lent. A Messi encara li queden anys a la cúspide, però la candidatura del brasiler és ferma. Cada dia s'entén més amb en Leo, i està aconseguint ser tan determinant com s'esperava. Té molt bona pinta.

I tant. Sempre creuré en aquest grup al marge que hi hagi futbolistes que no conec. Tinc fe en ells, l'equip està redreçant la situació esportiva i em sembla que Luis Enrique és un entrenador molt capacitat per dirigir el projecte. Guanyar no serà fàcil, però lluitar fins al final és una premissa indiscutible.

No ho crec. Aquesta plantilla té jugadors com Iniesta, Xavi, Piqué, Mascherano i Alves, per exemple, de molta trajectòria i experiències viscudes. Els resultats no sempre aniran en la direcció que un vol, perquè hi ha rivals que juguen, que es motiven per jugar contra el Barça, però cada cop que es perd no es pot generar una crisi.

Mascherano és un jugador fantàstic. És molt important en l'esquema de l'equip, i amb els anys encara s'ha convertit en una peça més transcendent perquè no només aporta el seu gra de sorra en l'aspecte futbolístic, sinó també aquella dosi
de veterania que un vestidor
necessita.

No crec que Leo estigui descuidat. És una apreciació meva des de la distància, però internament Messi està ben protegit. És el jugador més important de la història del Barça, i possiblement el millor de tots els temps, i tinc la impressió que tothom està content amb ell.

Cal donar temps als jugadors que arriben. Si fem retrospectiva i anem fins a l'època de Rijkaard, recordarem que els inicis no van ser òptims, i van arribar centrals que amb paciència es van convertir en peces destacades d'un equip que també va excel·lir pel que fa a resultats. El problema és que potser aquella etapa està un pèl eclipsada pel Barça de Guardiola, però també era una meravella veure'ls jugar. De vegades, al futbol, la
resposta immediata és un sinònim d'esperar. La pressa no és un bon amic i acostuma a portar-te a prendre decisions errònies.

Marcelo Bielsa és un entrenador fantàstic i està preparat per dirigir qualsevol equip del món. Ho va demostrar a l'Athletic, ho està fent ara a Marsella i és un dels tècnics top del món. Per perfil, Bielsa encaixaria allà on es proposi, però penso que Luis Enrique és un entrenador ideal per al Barça.

El Barça és un club fantàstic i em va obrir les seves portes, així que sempre li estaré agraït pels quatre anys que vaig viure allà. Pel que fa al futur, mai se sap. Temps al temps.