El trident ofensiu que formen Messi, Neymar i Suárez ja és història viva del FC Barcelona. I és que quan encara queden per disputar-se entre set i vuit partits per acabar la temporada, la Santíssima Trinitat blaugrana ha signat ja 102 gols, superant els 100 que van fer entre Messi (38), Eto'o i Henry el curs 2008/09, el del triplet, i el centenar que van marcar entre Messi (73), Alexis (14) i Pedro tres campanyes després. “És un orgull tenir els tres davanters que tenim. No només fan gols; també aporten en defensa”, va afirmar Bravo després de la golejada contra el Getafe, dia en què entre Messi, Suárez i Neymar van marcar cinc dianes més, per entrar en els llibres d'història. “Han aconseguit connectar entre ells. Estem feliços de poder-los tenir tots tres al peu del canó”, va afegir Adriano. I és que precisament aquest va ser el gran dubte que es va generar tan bon punt el Barça va comunicar l'estiu passat que havia arribat a un acord amb el Liverpool per al traspàs de Suárez, si els tres grans davanters sud-americans serien capaços de congeniar plegats, amb l'afegit que Neymar va començar el curs a la infermeria, encara convalescent de la lesió a l'esquena, mentre que Suárez es va perdre els onze primers partits per la sanció imposada per la FIFA. En aquest període de temps, però, entre Messi i Neymar ja havien fet 19 gols, l'avantsala del que succeiria quan s'afegís a la festa l'uruguaià. I això que Suárez no va tenir un inici gaire fructífer. Ràpidament va quallar en el joc i va mostrar una bona entesa amb els seus companys d'atac, però aquest bon rendiment no va anar acompanyat de gols, cosa que va encendre algunes alarmes. “De Suárez no em preocupa res. Tots els davanters passen per moments així, però ell té ocasions en tots els partits i ens aporta moltes coses”, va opinar Luis Enrique al respecte. I és clar, finalment l'uruguaià va trencar la malastrugança i al seu repertori de desmarcades i d'assistències va començar a sumar gols, fins al punt que ja n'ha fet 14 en els darrers 15 partits, i alguns d'ells d'una importància sideral, com els doblets que va fer tant a Manchester com a París o el golàs decisiu que va marcar en el clàssic del Camp Nou. Neymar, per la seva banda, va tenir una lleu crisi de joc durant el mes de març, en què va baixar el seu trepidant nivell de la primera part del curs, però a l'abril, amb el seu gran gol de falta a Sevilla, es va reenganxar, i sense anar més lluny va ser vital per eliminar el PSG, duels en què va marcar tres gols. El brasiler suma ja 32 dianes en 43 partits, uns números propis dels grans davanters del futbol internacional. I després, és clar, falta el líder del trident, Messi, que aquesta temporada s'ha tornat a reinventar per demostrar que sí, que encara pot afegir més coses al seu espectacular repertori. Perquè ja no només pot ser aquell fals 9 extraordinari, sinó que no ha dubtat en cedir durant bona part dels enfrontaments el centre de l'atac a Suárez per passar a la banda dreta, per esmicolar les defenses rivals amb les seves clàssiques diagonals o fer canvis de joc meravellosos. L'argentí, a més, també és capaç de llegir com ningú els duels per escollir quan baixar el centre del camp per ajudar en la creació i fer assistències pròpies dels millors organitzadors. Tot plegat, però, no ha minvat el seu poder anotador, com demostren els seus 49 gols en 49 partits que suma, als quals cal afegir 28 assistències i una incidència sideral en el joc de l'equip. En definitiva, després de passar de ser un gran jugador d'accions individuals al millor dels golejadors, Messi s'ha tornat a transformar per erigir-se en el futbolista total, una capacitat camaleònica de la qual s'han aprofitat Neymar i Suárez. Perquè aquí sorgeix un aspecte vital per entendre els 102 gols que suma ja el trident, i és la bona entesa existent entre tots tres, que es busquen constantment, s'assisteixen i corren junts a celebrar les dianes. Perquè Messi, Neymar i Suárez parlen el mateix idioma, la llengua del gol, el bé més preuat del futbol. Ara, però, falta arrodonir la festa amb títols, els trofeus que converteixin unes xifres estratosfèriques en llegenda. Ni la Santíssima Trinitat és garantia d'èxit, òbviament, però no hi ha dubte que amb ells tot és possible, fins i tot repetir el triplet que va convertir el trident Messi, Eto'o, Henry en part de la història del Barça.