Molt positives. A la presentació crec que vam causar un bon impacte, tant en els mitjans com en els socis, que no paren de trucar-me interessant-se per les nostres propostes. Queda feina, però estem contents.

Tenim esperances, però també som realistes. És una quantitat alta i difícil, tot i que possiblement menys per als que han estat en el poder, perquè disposen d'informació i és injust que sigui així. Però la tenen i ho hem pogut comprovar amb gent que ha rebut trucades demanant-los el vot. Per tant et preguntes qui té aquests telèfons.

Sí, la data del 18 de juliol ja fa mal a l'estómac per les connotacions que implica, però a banda d'això sent un dissabte i de juliol, qui ho hagi planificat segurament també ha previst una baixa participació. Si més no, no la fomenta, sigui o no de manera voluntària. La gent de fora amb comerços no tindrà les mateixes possibilitats d'anar a votar.

Dues coses, fonamentalment. Jo mai vaig perdre la il·lusió de presentar-me a la presidència del Barça, però vaig dir que em presentaria si veia que tenia possibilitats reals de guanyar, i ara crec que les tinc, malgrat que s'està polaritzant la campanya en dues precandidatures. Nosaltres tenim un discurs nou en tots els aspectes, que trenca amb els ismes i les lluites internes que fan tan de mal al club. La segona és que com a soci estic disgustat, enfadat i preocupat per aquesta guerra interna que hi ha entre dues famílies que, recordem-ho, es van presentar juntes [2003] i que estan tot el dia al jutjat. En l'aspecte futbolístic, estem encantats. Bartomeu i Laporta estan empatats en triplets i no cal que parlem més, tot i que això és patrimoni del soci i dels jugadors, no de cap president. La gestió del club no està a l'altura de la categoria de l'equip de futbol.

Crec que sí. Aquell soci que ho reflexioni i desitgi pau al club veurà que som l'única precandidatura, amb tot el respecte per Jordi Farré, que no la forma gent que anava plegada el 2003 i que ara estan barallats. El que volem realment és que hi hagi pau al club d'una vegada.

Sí, perquè demostra que el Barça és un club extraordinari i diferent a la resta per la inquietud que desperta. I així ha de seguir.

Destacaria la innovació. No fem propostes populistes ni mediàtiques, perquè les cares no demostren que les coses aniran millor. Som independents, no tenim grups al darrere, ni financers ni mediàtics. No som ni nuñistes, ni laportistes ni rosellistes ni de Bartomeu ni de ningú. Som l'alternativa a aquestes famílies que estan barallades gairebé des del primer dia. Per tant, som una precandidatura del tot diferent de la resta.

No m'agradaria que fos així, però em temo que sí. Tot conflueix en el mateix: dues faccions d'una mateixa família. Laporta ja va començar disparant fort. Imagina't a mitja campanya. Jo crec que hi haurà poc fair play. De fet ja n'hi ha hagut poc perquè Josep Maria Bartomeu s'ha passat els últims sis mesos utilitzant el Barça com a plataforma per promocionar-se com a precandidat.

Nosaltres ens hem presentat perquè creiem que podem guanyar i això volem. Per tant, no ens interessa gens parlar d'aquest tema perquè si en parles és com si acceptessis que vas a perdre. Nosaltres ara anem a guanyar. Per tant, no és un tema al qual donem importància.

Sí. Em vaig reunir tres vegades amb l'Éric i li vaig fer una proposta, no per ser secretari tècnic, sinó per encapçalar la representació del Barça amb els estaments esportius. L'última notícia que vaig tenir d'ell es que no era home de candidat, sinó del FC Barcelona, cosa que vaig respectar. Ara he vist que s'ha presentat al costat de Laporta i m'ha sorprès, però mantinc tot el respecte per l'Éric. Pot fer el que cregui convenient.

En Michael Laudrup ha estat jugador de màxima categoria, té experiència entrenant, coneix bé el mercat i coneix bé la cultura del Barça. Sabíem que podia suscitar certa polèmica pel fet d'haver jugat també al Madrid, però això demostra que no hem buscat una figura mediàtica, sinó qui considerem més adient per al Barça. Respectem l'opinió d'aquells que puguin considerar que aquest pas pel Madrid l'apartaria de tenir ara un càrrec al Barça, però entenem que en aquest tema ja s'ha girat full.

Estem treballant coses, sobretot pel que fa a publicitat a la samarreta, però el lema de la nostra campanya, El teu Barça, és perquè està enfocada al soci. Ens centrem en fets i no paraules. Per exemple amb Laudrup ja tenim un contracte signat i per això l'he presentat. Pel que fa al vot per correu també tenim l'acord tancat amb l'empresa que ho implantaria. Treballem altres temes i quan siguin fets es presentaran.

Del tot. El pal de paller de la nostra campanya no és Laudrup, ni cap fitxatge mediàtic. És que el soci se senti que és partícip i propietari del club, i volem que participi en la presa de decisions. Hem trobat aquest sistema que ens ho permet. Si donéssim facilitats als socis perquè participessin en les decisions s'acabarien moltes polèmiques.

Preveiem portar a votació, i amb el vot electrònic encara seria més democràtic, tres propostes perquè la publicitat sigui ètica i moralment d'acord amb els valors del Barça i de la societat en general, i que econòmicament siguin comparables amb el que en aquests moments el Barça o altres clubs potents ingressen. El Barça és l'equip de futbol més brillant de l'última dècada i té la capacitat de captar més ingressos en l'àmbit publicitari. No tinc cap dubte que hi ha facilitats de trobar patrocinadors potents més enllà d'aquests que són més aviat sospitosos d'estar emparats per règims no democràtics.

Ho diré d'una altra manera. El Barça podria generar més ingressos explotant amb la marca Barça negocis de manera directa. Tenim un potencial de milions d'aficionats enamorats del Barça i qualsevol negoci que el club es plantegés amb la marca pròpia tindria un nombre de clients potencials enorme.

No hi estic en contra. Sí a l'Espai Barça, sí a un Camp Nou definitiu i sí al nou Palau. Sí al que s'ha proposat, però fixem-nos primer en si els números que s'han fet són certs o bé són massa optimistes. El que caldria fer una vegada al club seria mirar-se bé el projecte per assegurar-se que el Barça no quedi hipotecat els propers cinquanta anys de manera exagerada. I, sincerament, crec que les xifres que van donar van ser molt optimistes.

Sí, i s'ha vist amb el Barça B. Tenim grans jugadors, però el joc no és tan coral, no és l'estil tradicional del Barça. S'han fet molts canvis en el futbol de base. Per mi, excessius. L'última gran fornada procedent de la Masia s'anirà retirant i no s'està veient el recanvi perquè s'ha perdut una mica el tren. Com abans ho reenfoquem i ho recuperem abans es propiciarà el relleu.

Destaco com ha gestionat les crisis. El punt àlgid va ser Anoeta i després tot ha anat fent baixada. Per tant, li atribuiria el mèrit de saber gestionar les crisis, i s'ha reflectit en els resultats esportius. Hi ha hagut un pacte entre tots per anar pels títols, buscar el bé col·lectiu i deixar-se d'altres històries.

D'aquí a uns dies explicarem com voldríem actuar en la secció de bàsquet. I pel que fa a les altres, creiem que funcionen bé totes i són part de la idiosincràsia del nostre club. El que sí que faríem és potenciar més l'esport femení en el bàsquet i obrint-lo també al futbol sala.