Arrelant al territori
Descentralitzats. El Llagostera, un club històricament amb poca massa social, està aconseguint que la zona de la Costa Brava es comenci a identificar amb l'equip blaugrana
Ara fa just un any, el Llagostera s'allunyava de Montilivi i estava a punt de convertir-se en el nou inquilí de l'estadi municipal de Palamós. L'equip blaugrana decidia així deixar de ser el club del Gironès per convertir-se en el de la Costa Brava. Aquesta voluntat, la de vincular-se a un territori i no només a una ciutat o població, va quedar ben clara des del primer dia. I és que amb poca massa social al darrere –Llagostera té poc més de 8.000 habitants– l'única manera de créixer era buscar afinitats en territoris propers. I la jugada els ha sortit prou bé: “La resposta de la gent ha sigut molt bona. S'han anat animant a poc a poc i crec que aquest any encara podem créixer més”, destaca Isabel Tarragó. De fet, les xifres de socis avalen la teoria que créixer cap a la Costa Brava va ser un encert, i és que, dels aproximadament 1.200 socis que té ara mateix el Llagostera, uns 800 són originaris de diverses poblacions del Baix i l'Alt Empordà: “La gent s'identifica amb el club i s'ho ha passat bé amb el futbol que s'ha pogut veure a Palamós aquesta passada temporada. Crec que cada vegada hi ha més gent que sent els colors del Llagostera”, remarca Alsina, que ha vist com el seu equip passava de jugar davant de menys de 500 espectadors a superar el miler cada setmana, una xifra encara molt minsa per a la 2a divisió A.
Entre el públic assistent als partits del Llagostera com a local ha sigut habitual veure representants dels ajuntaments de la zona, principalment el de Llagostera, Fermí Santamaría, l'exalcaldessa de Palamós Teresa Ferrés o també l'alcalde de Calonge, Jordi Soler, en una clara mostra de suport al club.
La relació, en fets
La vinculació entre el club llagosterenc i la Costa Brava no ha quedat només en bones paraules sinó que s'han començat a fer coses per estrènyer les relacions. Una de les primeres i que ja s'ha consolidat és que el que sempre s'havia conegut com el Nou Municipal de Palamós des d'aquesta última temporada es diu estadi Palamós-Costa Brava.
En la mateixa línia, en la junta directiva del passat mes de setembre es va aprovar modificar els estatuts de l'entitat perquè a partir d'aquesta temporada aparegui la denominació Llagostera-Costa Brava per fer referència a l'equip que competeix en el futbol professional.
I és que la visibilitat de la marca Costa Brava ha quedat ben clara en un curs en què el Llagostera s'ha passejat per molts territoris: “Quan parlem amb els rivals i els diem que som de la Costa Brava de seguida ens ubiquen, ja que és una zona molt coneguda a nivell turístic i on molta gent ha passat èpoques de vacances o l'ha visitat”, comenta Tarragó.
Potencial econòmic
En una competició en què els ingressos publicitaris són una part important del pressupost si s'exploten bé i en un primer any en què el club sabia que l'havia de tancar sí o sí amb la costosa conversió en SAE, la implicació d'empreses de la zona també ha estat clau per al Llagostera: “És una zona potent, amb moltes empreses, i tenim la sort que molts s'han vist atrets pel projecte. Això es veu en la publicitat de l'estadi, amb anunciants de moltes poblacions”, explica la presidenta, Isabel Tarragó.
Així doncs, el Llagostera té clar que el seu futur requereix vincular-se a un territori que els ha rebut amb els braços oberts però que també espera treure'n un benefici. Com el Racing ho és de Cantàbria o la Ponferradina de la zona d'El Bierzo, els llagosterencs volen ser grans ambaixadors de la Costa Brava a través del futbol.
ELS PROTAGONISTES
Diverses opcions a la zona per a la ciutat esportiva
El Llagostera va anunciar el mes passat la intenció de construir una ciutat esportiva i així poder centralitzar l'activitat del primer equip i, sobretot, millorar les condicions d'entrenament del futbol de base. El club blaugrana va expressar que la primera opció era construir tot el complex –un camp de gespa natural i un o dos de gespa artificial– a Llagostera mateix, però també van fer públic que sobre la taula hi havia l'opció de fer-ho en alguna de les poblacions de la Costa Brava: “Ens hem vist amb diversos alcaldes, i en alguns llocs hi ha predisposició a acollir-la si finalment no ho podem fer al nostre poble. És una prioritat i esperem poder començar a construir aquest curs”, explica Alsina que també remarca que la instal·lació seria un benefici per a la població que la rebi: “Pot comportar alguns llocs de treball i molt de moviment de pares, canalla... No demanem que ens paguin una ciutat esportiva, sinó que ens facilitin un terreny i ja la construirem.”
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024