Entre els 45 i els 90 metres d'amplada i els 100 i 120 de llargada reglamentaris s'amaguen mil excuses i causes de molts resultats. Qui sovint les utilitza són els equips que juguen contra el Cornellà i el Badalona, els catalans de la categoria amb dos dels estadis més estrets. Precisament el dos equips s'enfronten diumenge al municipal de Cornellà, on, fugint del tòpic, els verds han aconseguit menys punts (14) que a domicili (21).

“És evident que condiciona”, diu l'entrenador del Cornellà Jordi Roger, que juga a l'estadi català més petit de la segona B: “Sobretot condiciona als equips que vénen de camps més grans i de gespes naturals, que són l'antítesi a nosaltres.” Malgrat que no deixen de ser diferències que poden semblar molt minses (quatre metres d'amplada entre Montigalà i la Creu Alta, per exemple), els tècnics sí que troben la diferència: “El meu equip seria totalment diferent si pogués jugar en un altre estadi”, afirma l'entrenador del Badalona, Manolo González, que, amb passat a la Muntanyesa, no té por que se'l pugui encasellar en aquest tipus de futbol, de segona jugada i on predomina el xoc: “El que a mi em preocupa és que els meus equips guanyin”, va dir per afirmar que jugar a un altre tipus de futbol tenint el camp que tenen (Montigalà) seria una temeritat.

Tot i això hi ha un equip que se'n vol escapar: “Tot i que no tenim el camp més adequat, la Pobla vol apostar per un futbol més combinatiu i amb la pilota pel terra”, reconeix Víctor Espasandín, futbolista del filial del Nàstic que té un camp, segons les dades oficials, molt similar al del Badalona.