Més bàsquet

CARLOS ARROYO

BASE DEL GALATASARAY

“Ataman em dóna llibertat”

“Vull tenir impacte en l'Eurolliga i accedir a la final a quatre eliminant el Barça ho seria”, diu el base, convençut de les possibilitats del seu equip

“Guanyar és una tasca col·lectiva; una persona no pot aconseguir res”, subratlla

Potser em van faltar oportunitats [NBA] en alguns moments i no vaig poder demostrar qui sóc, com sí que ho estic fent aquí

No ha rebut cap MVP de la setmana aquest curs, però, sens dubte, és un dels noms propis de l'actual edició de l'Eurolliga. Amb 603 partits en l'NBA en el currículum, Carlos Arroyo (Fajardo, Puerto Rico, 30-7-1979) és ara el motor del Galatasaray, l'últim escull del Barça per arribar a la final a quatre del mes que ve a Milà.

Diumenge, l'equip femení va guanyar l'Eurolliga. Ara, al club, deuen somiar en el doblet.
[Riu] La seva victòria ens omple d'inspiració. Es tracta d'una fita grandíssima per al club, que està creixent molt a Europa. Ja se'l coneixia pel futbol, però ara ha arribat l'èxit de les noies i nosaltres hem arribat per primera vegada en els quarts de l'Eurolliga.
Al novembre, semblava impossible que serien aquí, amb totes les lesions que van tenir (Jawai, Gordon, Dudley i Markoxtvili).
Imagina't! Però vam creure en nosaltres, ens vam mantenir positius davant l'adversitat. El nostre caràcter ens va servir per tirar endavant i demostrar, no només als nostres fans, sinó també a tot el bàsquet europeu, que tenim talent. Però he de dir que el nostre objectiu mai ha canviat: anar pas a pas. Primer, entrar al Top 16 i ara, als quarts. Ha estat la nostra mentalitat.
Contra el Barça, a cinc partits i amb el factor pista en contra. Un camí difícil per arribar a Milà.
Complicat, però no impossible. Amb tots els respectes, crec que tenim bons match-ups contra el Barça, posició per posició. Són un club amb història i respecte a Europa, però estem en un bon moment i ens sentim preparats. Crec que ells també ens respecten a nosaltres, ja que som jugadors amb experiència a Europa i en l'NBA. Serà una sèrie interessant i competida.
Les cases d'apostes els donen poques possibilitats. Jugar sense pressió els pot beneficiar?
Cadascú pot tenir la seva opinió, també les cases d'apostes; és part del joc. Però jo crec que sí que tenim pressió. Creiem molt en nosaltres mateixos i estem convençuts que podem guanyar aquesta sèrie. No juguem com ho va fer el Partizan contra nosaltres la setmana passada, que no tenien res per a què lluitar. Nosaltres sí que tenim un objectiu, la final a quatre, i anem a Barcelona amb grans expectatives. Potser molta gent no ho entén, però el nostre equip està format per jugadors experts i guanyadors.
Què els preocupa del Barça?
Tenen una gran capacitat de mantenir-se centrats en el partit. Difícilment es desesperen. La seva gran experiència els permet minimitzar els errors i fan servir un joc molt físic. No dubtem de la seva qualitat i recursos: tenen interiors amb cos a la zona, com Dorsey i Tomic; l'experiència de Navarro; l'energia del grec [Papanikolaou]; els desajustaments que genera Nachbar a la posició de 4, o el joc que crea Huertas des del bloqueig directe.
Fins ara, s'han enfrontat a quatre equips de ‘play-off' (CSKA, Madrid, Maccabi i Olympiacòs) i el balanç és 0-8. Això sí, en la majoria han competit. Què els ha faltat per guanyar?
Ja se sap que contra aquests grans equips s'ha d'estar molt concentrat, perquè tenen jugadors que a l'hora de la veritat s'envalenteixen. I nosaltres vam cometre errors. Contra el CSKA i el Madrid, vam tenir-ho molt a prop. Espero que hàgim après d'aquests errors perquè no es repeteixin ara contra el Barça.
Ha estat el primer en minuts (34,2) i en assistències (6,8) en el Top 16. A més, ha repartit més de quatre assistències abans de perdre la primera pilota. Sense vostè, el Galatasaray no seria aquí?
No, no. Guanyar és una tasca col·lectiva. Una persona sola no pot aconseguir res. Al darrere, hi ha la feina dels companys, que m'estan ajudant molt a fer una temporada tan bona com la que estic fent, i també dels tècnics, preparant els partits. Tot és mèrit de l'equip.
Poden arribar a jugar cinc partits en onze dies. Com es regulen els esforços quan el Barça buscarà desgastar-lo?
Gràcies a la meva experiència, sé quan he d'accelerar un partit o quan he de posar-hi pausa. El coach Ataman també em coneix molt bé i sap quan m'ha de posar i treure de la pista. Però estic realment motivat amb aquesta sèrie. Vull tenir impacte en l'Eurolliga i accedir a la final a quatre eliminant el Barça ho seria. Per això, ja t'asseguro que el cansament no el notaré.
Parlava d'Ataman. És el tercer curs que treballen junts. Primer al Besiktas i els dos últims al Galatasaray. És el tècnic ideal?
He estat afortunat de trobar-me amb ell. Gràcies a ell, sóc aquí. Va creure en mi i em va donar des del primer dia la llibertat per ser Carlos Arroyo. I, gràcies a Déu, m'està anant molt bé. Vull aprofitar cada oportunitat i no fallar-li pel vot de confiança que sempre m'ha donat.
Fins i tot, en algun temps mort, se l'ha vist agafant la pissarra, adreçant-se als companys.
[Riu] Ho veig normal i el coach sap que no és res personal. Ho porto a la sang. Des de la meva posició de base, veig coses que potser alguns companys no veuen i, si n'hi ha alguna que em crida l'atenció, amb el respecte d'Ataman, ho explico als companys. No hi ha cap problema.
Porta un entrenador a dins?
M'agradaria ser-ho. Crec que tinc un bon coneixement del joc, tot i que he de treballar la paciència per transmetre el missatge. Però això forma part del procés per ser tècnic. Em falta molt per aprendre, encara.
L'estiu passat, va firmar un 1+1 amb el Galatasaray. L'NBA és un capítol ja tancat?
Ara mateix, la meva mentalitat és acabar aquest curs de la millor manera possible. L'NBA ha estat sempre allà i, si arribés alguna cosa, l'estudiaria, però ara el meu cap és al Galatasaray.
Està vivint un dels millors moments de la seva carrera?
Espero que el meu millor moment sigui l'any que ve, o el pròxim [riu]. Penso en el meu llegat i vull ser recordat com un guanyador quan em retiri. Per això, m'esforço cada estiu a treballar per tenir una temporada plena de salut. Estic orgullós de com treballo i com competeixo.
Va arribar a disputar una final de l'NBA, amb els Pistons (curs 2004/05), però té la sensació que allà no va trobar el lloc on explotar la seva qualitat?
Potser sí, tot i que no m'agrada buscar excuses. Potser em van faltar oportunitats en alguns moments a l'NBA i no vaig poder demostrar qui sóc. Com ho estic fent aquí, al Galatasaray, jugant de la manera que sé. I d'això, n'estic orgullós. Quan he tingut minuts i llibertat per jugar el meu joc, ho he fet bé.
Aquest estiu, jugarà el mundial amb Puerto Rico. Amb quines expectatives l'afronten?
Sempre que competeixo aspiro a guanyar. Intentarem competir per una medalla i posar el nom de Puerto Rico tan amunt com sigui possible. Tenim un tècnic com Paco Olmos, que coneix el bàsquet europeu, i peces amb qualitat i experiència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)