Molt. És un pas endavant en la meva carrera; no va ser una decisió fàcil perquè sortir de la Penya no ho era gens, ja que hi estava molt a gust, però el projecte esportiu i la confiança que em van transmetre era molt bona i amb la família vam decidir acceptar-ho.

Totalment. Si no, no ho diria. Durant tot l'estiu he pensat 100 per 100 en verd-i-negre perquè no tenia cap notícia. Però va aparèixer el València, va decidir pagar la meva clàusula i em van fer una oferta que he acceptat.

Deixo moltes coses a Badalona, els companys i la química que teníem, com m'he sentit valorat i estimat per l'afició, i no només aquest any sinó tots els que he estat aquí, els valors que he aprés a la Penya, on m'han format com a jugador i com a persona. Sense aquest plus no hauria tingut l'opció. Vull agrair-ho, sobretot, als entrenadors i a tota la gent que ha confiat en mi des de petit i que m'ha donat suport, especialment a l'afició, a la qual trobaré molt a faltar.

Sí. M'ha passat molt ràpid. Quan les coses van bé passa tot ràpid. La temporada m'ha passat volant, tots els partits els he gaudit molt. Però s'han de prendre decisions i el temps dirà si ho he encertat o no. Però ara estic il·lusionat

A la Penya sempre treuen jugadors i no només en la posició de base sinó en totes. Cada any veiem cares noves i això és molt positiu per Badalona i, sobretot, pel bàsquet. Els joves tenim oportunitats, i si treballes molt s'hi pot arribar. A l'Agustí el veig molt preparat. No sé si serà aquest any o el vinent però segur que es farà un lloc a l'ACB.

Com a aficionat em feia mal que marxessin els jugadors del planter, però sabem que quan estàs en el món del bàsquet són trens que passen i els pots agafar o no. Hi ha reptes personals a la vida que s'han d'agafar. Sempre he respectat les decisions dels joves.

És una frase que tinc molt present sempre. Visc les coses sempre al cent per cent en els entrenaments, els partits i també en la vida. Vaig a València a viure-ho tot molt. Vaig a treballar per a l'equip, per créixer com a jugador i com a personal.

No sé si era la millor opció, però en tot cas és molt bona. Crec que el fet de jugar l'Eurolliga és molt bona, em va seduir l'opció i em sento preparat per fer-ho. Quedar-me a la Penya hauria estat positiu però havia de decidir alguna cosa al respecte.

Sí que vaig pensar en posposar la meva marxa un any perquè sabíem que encara tenia recorregut un any més a Badalona, però al final vam estar mirant avantatges i inconvenients i vam decidir aquesta opció. No tinc cap dubte que si m'hagues quedat també hauria estat positiu.

Vaig parlar amb ell per mòbil, li vaig transmetre les ganes d'arribar i treballar amb ell. Per créixer i lluitar perquè sóc jove i vull créixer. És exigent i m'ajudarà, segur. Tinc ganes de treballar amb ell.

Van Rossom té contracte i aniré a lluitar per guanyar-me minuts. Sobretot, treballar. M'ha dit que és un joc diferent del del Joventut i que ell no mira l'edat per tenir oportunitats.

Em transmet seguretat perquè em coneix molt i segur que estarà per mi. Ell ha de mirar per l'equip i jo guanyar-me els minuts. El fet que hi sigui, junt amb el Pau, segur que m'ajudarà en moments complicats.

Costa deixar tots els amics del primer equip i els transmeto que continuïn disfrutant tots junts fent pinya, com ha estat aquest any; aniré seguint la Penya perquè és el meu equip.

S'han portat molt bé des que vaig arribar i també en el moment de les negociacions. Estic molt agraït al club, al Jordi Villacampa i Jordi Martí i a tots els entrenadors que he tingut. El record que tinc de la Penya no me'l traurà mai ningú. Sempre parlaré bé del Joventut.