Tombar els Estats Units: ara o mai
Els germans Gasol, cracks als EUA, lideren una Espanya que repta les estrelles de l'NBA i busca la cirereta per tancar el cicle d'una generació irrepetible
Barcelona acollirà set partits (4 de vuitens, 2 de quarts i 1 semifinal)
Els catalans Pau i Marc Gasol van decidir un dia emprendre el viatge de la seva vida. La vida americana. Allà es van forjar, allà es van fer un nom, allà van acabar sent referència, allà van competir contra els millors, allà es van convertir en els millors. I quan han tornat a casa ja estaven beneïts com a grans estendards d'una de les il·lusions col·lectives més grans del món del bàsquet: guanyar el mundial. El repte és doble si es té en compte que tot un estat com Espanya s'ha abocat perquè això sigui possible. Perquè no s'escapi cap detall. Són aquests dos catalans universals i els seus escuders Ricky Rubio, Rudy Fernández, Juan Carlos Navarro i els balears Sergi Llull i Àlex Abrines que intentaran fer realitat el somni. Els germans Gasol tenen un repte, i és que des del 2006 han perdut les finals de les grans cites: Jocs i mundial. Ara hi volen posar remei. Van punxar el 2008 contra els Estats Units en els Jocs Olímpics (107-118), ho van tornar a fer en el mundial 2010 amb el triple des de vuit metres de Teodosic (Pau no hi era perquè estava saturat de l'NBA) i van tornar a caure en els Jocs del 2012 contra els nord-americans (107-100). Sembla que el moment ha arribat. És ara o mai.
I Catalunya en serà protagonista amb la disputa de set partits dels encreuaments: quatre partits de vuitens de final, dos partits de quarts i una semifinal. El Palau Sant Jordi serà l'escenari en l'esdeveniment de més dimensió en seleccions des dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Després s'hi van jugar partits de l'europeu, però el que succeirà aquests dies arribarà arreu del món. Quatre seus en la fase prèvia: Sevilla, Bilbao, Gran Canària i Granada, on jugarà Espanya. Els creuaments se'ls repartiran Barcelona i Madrid. A Catalunya podrem veure la selecció dels Estats Units i a Madrid tindran la selecció espanyola.
Els Estats Units aterren amb els dubtes que generen els molts obstacles que han tingut en la preparació. No tenen cap Gasol, és cert, però de la resta de posicions tenen arguments suficients per neutralitzar els de la selecció espanyola. A més, a la banqueta el currículum de Mike Krzyzewski no es pot comparar amb el d'Orenga. Caldrà veure quin pes té la direcció en moments clau –si és que n'hi ha– des de la banqueta. El que és claríssim és que el nivell de competitivitat dels nord-americans està fora de dubte.
El vent bufa a favor
A banda del Brasil de Huertas, Splitter i companyia, sembla que tots els camins no porten a Roma, sinó a un Espanya-Estats Units en la final. Només es poden trobar allà. La generació que va arrencar amb el mundial júnior del 1999 té l'oportunitat de posar la cirereta al pastís per tancar el cicle d'una etapa d'or. Per com arriben, per edat, per nivell de joc... sembla que és ara o mai, i més si tenim en compte les facilitats que hi han posat els nord-americans. Primer amb les baixes per lesió de Westbrook, LeBron, Anthony, Leonard, Howard, Aldridge, Chandler, Chris Paul, Williams, Iguodala, i després per les renúncies de Blake Griffin i Kevin Love de bon començament; després, la greu lesió de Paul George i, per acabar-ho d'adobar, la renúncia inesperada de l'MVP de l'NBA, Kevin Durant, més pendent dels acords comercials de les seves vambes que del mundial. No es pot dir que la selecció dels Estats Units sigui circumstàncies, però sí que es pot dir rotundament que no és la millor, ni de bon tros. El lideratge de James Harden i els problemes físics que han envoltat en els últims temps Derrick Rose fan del combinat nord-americà una pura incògnita, sense referents i arguments dins la pintura per frenar els germans Gasol i Ibaka, però amb el pedigrí de saber-se que a Amèrica tot és possible. La selecció espanyola arriba amb una plantilla en què la meitat dels seus jugadors són a l'NBA, amb el dubte de saber com es trobarà un altre futur NBA, Abrines, que no ha jugat ni un segon en els vuit amistosos.
Navarro, cap a mite
El capità de la selecció espanyola és l'escorta de Sant Feliu de Llobregat. La Bomba ha estat internacional 216 vegades i està en la cursa per atrapar el referent amb la samarreta espanyola, Epi, que va jugar 239 partits. El segon és Nino Buscató (222). Es dóna la circumstància que Navarro fa quinze anys que juga ininterrompudament amb la selecció estatal, una fita a l'abast de jugadors únics. Ell, però, no hi pensa: “A tothom li agrada ser el primer en alguna cosa, però jo no hi penso, perquè això vol dir que he de venir més estius per batre el rècord, i jo visc el dia a dia des de fa temps.”
CIRCUMSTÀNCIES
Espanya juga a casa, té els rivals tocats i l'equip està en el moment més madurCOMPARATIVA
Els Estats Units de Krzyzewski tenen armes suficients, però no disposen de cap GasolJugar nou partits en quinze dies
La selecció que vulgui guanyar el mundial ja sap que ha de tenir un nivell de competitivitat molt alt i, sobretot, recursos. La competició s'ha tornat molt més exigent que altres anys i la duració del mundial, que era de quasi tres setmanes, s'ha vist reduïda cinc dies i ara en només dues setmanes la competició ja està vista per sentència. És per això que tot i que els primers rivals d'Espanya són quasi una broma per la poca qualitat que tenen tant l'Iran com Egipte, però és cert que a partir de llavors l'exigència serà màxima. De fet, les seleccions que juguin la final hauran de disputar nou partits en només quinze dies. Per tant, és clau com es dosifiquen els esforços i el fet que Espanya, a diferència d'altres seleccions, tingui una plantilla tan llarga de màxima qualitat, fa que parteixi amb avantatge respecte a d'altres potències, sobretot europees, que arriben sense els seus grans referents. El mundial només tindrà dos dies (5 i 8) sense cap partit oficial. En la primera fase també hi haurà un dia en què Espanya descansarà i les eliminatòries de vuitens, quarts i semifinals no es faran els mateixos dies.
Notícies
Dijous,25 abril 2024