Més bàsquet

Només s'entreveu un rival

Mundial 2014. La manera com la selecció espanyola va devorar un declarat aspirant a semifinalista com el Brasil referma la idea que l'alta dificultat tan sols la plantejaran els Estats Units

Un cop vistes en joc totes les seleccions favorites i contrastades contra rivals amb potencial, és cada cop més evident que només hi haurà un rival per a la selecció espanyola, els Estats Units. Ja s'intuïa que seria així, però si el partit contra el Brasil –sobre el paper, aspirant claríssim a semifinalista– va servir per a alguna cosa va ser per accentuar la sensació de superioritat, de voracitat, del combinat de la FEB.

Gairebé 88 punts anotats, 82 contra el Brasil, que només n'havia encaixat 63 de França i 50 de l'Iran. Només els nord-americans ho superen per com aclaparen físicament els rivals i els porten a jugar a camp obert. 59 punts encaixats de mitjana, menys que ningú. Una estrella, Pau Gasol, motivada pel que podria ser el seu últim gran campionat de seleccions. I, per sobre de tot, una sensació grupal –sobretot en defensa– que s'imposa com una piconadora sobre el rival.

A camp obert

Els EUA, però, van ensenyar la primera flaquesa contra Turquia. L'equip otomà va arribar a l'últim descans només a sis punts i després d'haver dominat. Sempre a base de portar el joc a situacions posicionals i de fer-se fort a dins. Els de Krzyzewski són temibles en el perímetre, no tant pel seu tir de tres punts –hi ha quatre seleccions que anoten més triples i amb més encert– sinó per les alternatives –tirar, penetrar, passar– que tenen els seus petits. Però quan van vèncer el mur turc i van poder jugar a camp obert, Turquia va sentir com l'esquinçaven: 35 punts rebuts a la mitja part, 31 en el tercer quart i 32 en l'últim. Aquesta és la clau del joc dels EUA, que fins i tot han optat per pivots que corren. Espanya també s'hi sent còmoda, a camp obert. De fet, és com ha esparracat els partits. En el duel directe, però, s'han de preveure moments de dificultat per a tots dos equips, i aquí és on les variants tàctiques i la capacitat d'incidir en el joc dels jugadores diferencials distingirà el gran equip del campió.

PROTAGONISTES

Espanya juga amb molta fluïdesa. EUA té un perímetre molt fort i si s'enfronten entre ells serà interessant
Rubén Magnano
SELECCIONADOR DEL BRASIL
Les crítiques a Pau Gasol als EUA són injustes. És versàtil, dels millors del món, i sempre dóna la cara
Juan Antonio Orenga
SELECCIONADOR D'ESPANYA
Amb els Gasol i Ibaka a sota, el màxim que podem fer és molestar-los i lluitar els 40 minuts
Florent Pietrus
ALER PIVOT DE FRANÇA

França, rival de les tres últimes grans cites

El rival d'Espanya avui és França. Una campiona d'Europa que ja ha perdut un partit (contra Brasil) i que sense Parker i De Colo perd moltes prestacions. Un any enrere, França i Espanya es van trobar en semifinals amb triomf francès (72-75). En aquell europeu, però, no hi eren Pau Gasol, Navarro ni Ibaka. En la final de l'europeu del 2011, amb totes les estrelles dels combinats espanyol i francès presents, no hi va haver color (98-85). Als Jocs Olímpics de Londres 2012 –també amb tota la carn a la graella–, nou xoc, aquest cop a quarts de final, també amb victòria de l'equip de la FEB (66-59) però amb moltes dificultats fins ben entrat l'últim quart.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)