IFY IBEKWE
ALER PIVOT DE L'SPAR CITYLIFT GIRONA
“Som capaces de tot”
“Tinc molta fe en les meves companyes i el treball diari és de qualitat. Podem arribar a les finals i guanyar-les, per què no?”
“Ara he estat jo, però qualsevol pot ser l'estrella. No som egoistes i anem totes a una”
És el primer cop que firmo per un equip per tot el curs, i això sempre et dóna una tranquil·litat molt beneficiosa
Tres MVP de la jornada aquest curs, segona en el rànquing de valoració a Lliga Femenina –24,9, només superada per la seva companya Vanessa Gidden (28,6)– i ara en boca de tothom després del 56 de valoració de diumenge a Logronyo, contra el Campus Promete. Ify Ibekwe (Carson, Califòrnia, EUA, 5-10-1989) està feliç i còmoda a Girona. Fins i tot, la pivot amb arrels nigerianes s'ha decidit a començar a estudiar castellà, els dilluns.
Va quedar-se molt a prop del sostre històric de la competició (60 de Valdemoro). Va ser el millor partit de la seva carrera?
Va ser el que vaig agafar més rebots [23], superant els 22 que havia capturat una vegada en el college. I, a nivell de punts, no, ja que en una ocasió recordo fer-ne 32. Però mai havia fet un doble així, amb 27 punts i 23 rebots. A Arizona State, a NCAA, n'havia fet 22 i 22.
Quan va acabar el partit, què li va passar pel cap?
Honestament, no tenia ni idea que havia fet aquests números! Estava feliç perquè havíem guanyat. Però tothom em felicitava i el tècnic també va dir-me: “Avui has jugat realment molt bé.” I jo donava les gràcies a tothom. Va ser quan vaig mirar el Twitter i, en veure les mencions, em vaig adonar del que havia fet. Quan estàs jugant, jugues i punt. No estàs pendent, almenys jo, de les estadístiques.
Se sentia més còmoda aquest diumenge que altres dies?
Vam viatjar al mateix dia i era un desplaçament llarg. Per tant, hi havia una fatiga prèvia. Però vaig mentalitzar-me que el cansament no existia, que havia d'estar centrada, jugar bé i no aturar-me. M'anava dient a mi mateixa: “Ajuda les companyes, dóna més.”
Aquesta actuació arriba després d'una setmana complicada, amb tensió.
Veníem de perdre el primer partit, contra el Conquero, i les setmanes després de perdre, són les més llargues. Es programen molts entrenaments i s'intenten corregir els mateixos errors un cop i un altre per no repetir-los. I el partit de diumenge no arribava mai. La setmana, a mi, se'm va fer eterna.
8-1 i compartint lideratge amb el Perfumerías i Conquero. Sorpresa d'aquesta arrencada?
Si et sóc sincera, no. Tenim un equip de molta qualitat, amb bones individualitats i que, a més, juguem en equip. Treballem dia i nit i crec que mereixem estar a dalt.
Les que han arribat noves s'han adaptat molt ràpid.
Aquí tothom prioritza el col·lectiu, i això és bàsic. Potser jo he fet ara 27 punts, però un altre dia l'Anna Carbó en va anotar 24, o també ho pot fer la Vita, la Britt, la Vanessa o la Jael. Qualsevol pot ser l'estrella en un partit. I després totes busquem jugar per la que està més inspirada aquell dia. No som egoistes; anem totes a una.
Parli'm del seu tècnic, Ramon Jordana.
És un molt bon entrenador. Sap el que està fent i sento que té molta fe en totes nosaltres. Això és importantíssim perquè ens transmet confiança. Això es nota a la pista. A més, és intel·ligent i controla fins al més mínim detall.
I tan dur i exigent com aparenta en la direcció dels partits?
No! [riu] En el meu cas particular, crec que ell sap què sóc capaç de fer i jo sé què li puc donar a la pista: recuperacions, defensa, rebots i taps. Això sí, en els entrenaments és primmirat i no es dóna per satisfet fins que l'exercici plantejat o la indicació ha sortit tal com ell volia.
Vostè, Noemí Jordana, Chambers i Gidden es troben entre les deu amb més minuts de la competició. Es fa difícil arribar fresc als finals de partit?
A aquest nivell, castiga jugar 38 minuts un dia, 40 un altre... El cansament afecta perquè no som màquines, sinó persones. Però, a la pista, què faràs si queden dos minuts, et donaràs per vençuda o trobaràs forces d'on sigui per ajudar el teu equip?
És la raó per la qual les seves primeres parts acostumen a ser millors que no pas les segones?
Pot ser una raó, no dic que no. Però principalment també s'ha de tenir en compte que el rival canvia la defensa i l'adapten perquè no pugui repetir les actuacions de la primera meitat. I jo ho noto. En alguna segona part, quan anem a buscar un rebot, tothom em ve a bloquejar. I és clar, tot costa molt més.
Des que no hi és Gidden [continua lesionada], sent que ha d'agafar més responsabilitat i exercir de líder?
No crec que em vegin com una líder. No sóc el tipus de jugadora amb capacitat per fer pinya i esperonar, ni de posar-me més pressió a mi mateixa. Simplement, surto i jugo. I, si no és la meva nit en encert, doncs no ho és. El que sempre intento exhibir, sense excepció, és treball defensiu i actitud.
Quin ha de ser l'objectiu de l'Spar Citylift Girona aquesta temporada?
Primer de tot, anar a la copa. I després continuar a dalt de tot de la lliga per disputar el play-off. El més important, però, és ser competitives com fins ara en tots els partits.
És realista aspirar a un dels grans títols havent-hi un rival com el Perfumerías?
Jo sí que ho crec. Ja les vam superar una vegada, en la primera jornada i a la seva pista. Tinc molta fe en les meves companyes i som capaces de tot. El treball diari és de molta qualitat i tant la relació entre nosaltres com la comunicació és fantàstica. Podem arribar a les finals i guanyar-les. Per què, no?
És la més petita de quatre germans, Onye, Ekene [va militar en el Guipúscoa el 2012/13] i Chinyere. Tots han estat a divisió I d'NCAA. Era inevitable que es dediqués al bàsquet?
Des de petita. Hem crescut amb el bàsquet. Al meu pare li encantava i ens ho va inculcar. Ara, però, jo i el meu germà Ekene, que es troba a Austràlia, som els únics que estem jugant fora dels Estats Units.
El curs passat va deixar l'Ibaizábal a mig curs per anar-se'n a Corea. Per què ara Girona?
No sabria dir-t'ho exactament. La temporada passada m'hi vaig enfrontar un cop amb l'Ibaizábal [11 punts i 12 rebots en 31 minuts] i sabia que és un club ben estructurat i que sempre fa equips competitius. Per tant, quan em van transmetre l'interès, no m'ho vaig pensar gaire.
Està fent els millors números de la seva carrera aquest curs. Què hi ha contribuït més?
Evidentment, el pas dels anys i l'experiència m'estan fent madurar. Però aquest és el primer cop des que sóc professional que he firmat per un equip per tota la temporada. Això sempre et dóna una tranquil·litat molt beneficiosa. És molt diferent tenir el contracte garantit que tenir-lo per dos o tres mesos. A més, aquí em trobo molt a gust.
Vostè va ser una llegenda a la Universitat d'Arizona. Somia en ser important en l'WNBA?
Després de ser escollida en el draft [número 24 de la segona ronda el 2011], vaig estar amb l'equip i vaig participar en dos partits amb Seattle. La resta de vegades no vaig tenir la possibilitat de jugar, amb San Antonio i Phoenix. És evident que, com a qualsevol nord-americana, l'objectiu que tinc és fer-me un lloc a l'WNBA. Espero que l'estiu que ve torni a tenir l'oportunitat. I, si la tinc, vull aprofitar-la.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dimarts,23 abril 2024