FEB

Llicència per somiar

Final històrica per a l'Spar Citylift Girona, autoritari en la defensa a la pista del Conquero

Mentre l'equip gironí ja descansa, el Cadí i l'Avenida encara s'han de jugar les garrofes

Girona viurà la primera final de Lliga Femenina de la seva història. La de l'Spar Uni Girona és tan curta –deu anys del club– que dota encara de més categoria una gesta que podria estar a hores d'ara encara inacabada. Hi haurà final a Fontajau. No se sap ni el dia ni el rival. L'Avenida i el Cadí van donar aquest avantatge i l'Spar no el va menysprear.

Si Roberto Íñiguez sostenia que el Conquero era el millor defensor de la lliga, ahir aquest honor va canviar de mans. Les jugadores del Conquero es van passar el partit xocant contra Gidden, Freixanet, Kuktiene i Chambers i a mesura que s'hi estavellaven creixia l'angoixa a les files locals. El que havia de ser el recurs del Conquero va ser la seva perdició. Probablement en cap partit d'aquesta temporada l'S-par havia estat a un nivell tan alt de concentració. Va ser un recital defensiu del qual es pot donar una dada concloent: mentre el joc interior local (Pascua, Elonu i Davis) va aportar amb 16 punts13 rebots i 17 de valoració, entre Ibekwe i Gidden en van fer 37, 20 i 46.

Jugant amb l'ànsia

L'Spar va encaminar molt bé el partit des de l'inici, bàsicament per l'excés de pressió, d'ànsia que va exhibir l'equip local. Aquest cop, Ibekwe va assumir molta pilota en atac (10 punts en el primer quart) i va ser Gidden qui va jugar condicionada per dues faltes prematures (2-6, 3'). Però Davis i Parham no hi eren i Elonu ho fallava tot. En el primer descans, zero punts i -2 de valoració entre totes tres. En les locals, Pina (6) a part, només un triple de Germán i únicament dos punts des de la pintura.

En el segon quart els dos entrenadors van optar per dues bases d'inici. Al Conquero li va servir per apujar moltíssim l'agressivitat al darrere, a uns nivells propis d'un últim quart. Però de treure's el neguit, res de res. Parham les volia totes i les fallava totes menys una safata, Elonu no sumava i Davis (0/5), encara menys.

El Conquero va donar algun símptoma de flaquesa a mitjan segon quart, però l'Spar no va olorar la sang. En set minuts, 4-2 de parcial i 13-20. La tornada de Jordana va servir per donar un pèl més de criteri. Un 2 contra 1 a la base va acabar amb un 2+1 de Gidden i el màxim avantatge (18-29). Els dos triples d'Asurmendi –un en contraatac i l'altre, des del cercle central– van ser una bombona d'oxigen per a un equip que s'ofegava, curiosament quan era l'Spar el més negat des de la llarga distància (0/6).

Amb autoritat

No importava que costés anotar. De fet, els primers punts del tercer quart van arribar tard i de tir lliure (Ibekwe, 21-31). Però la defensa era perfecta i quan Íñiguez va ordenar zona, el Conquero es va sentir devorat pel seu propi desencert (25-36) i encara sort en tenia que pescava algun rebot d'atac. Tampoc jugant amb Parham de base va aconseguir atacar millor.

El triple de Kuktiene –gran visió d'Ibekwe, tancada a sota, per treure la pilota– va fer mal (27-39) i l'última acció del tercer quart va emfasitzar més els estats mentals d'unes i altres. El que semblava una recuperació d'Asurmendi va ser castigat amb passes i Chambers va anotar el 29-43 per la línia de fons. Només començar l'últim període, un triple de Chambers va destarotar el rival (29-46) i més tard, el de Jordana el va rematar (33-49 a 6:55 del final). El Conquero ja havia esgotat els temps morts, i no hi havia res a fer.

Estic més content per les jugadores i pel club que per mi. Treballen un munt i aquest és un pas endavant
Roberto Íñiguez
L'entrenador local parlava d'un partit dur i hem estat molt mentalitzades per no queixar-nos. Sabíem que tard o d'hora tindríem avantatge
Noemí Jordana
El rival tant m'és. En la semifinal havíem de guanyar. La final la volem guanyar. No és el mateix. Hem de disfrutar-la més
Noemí Jordana
M'ha agradat l'arbitratge. M'hi he sentit còmode pel grau de comunicació. Han permès contacte però han parlat abans de xiular
Roberto Íñiguez
Hem preparat bé el partit. Hem estat seriosos d'inici, concentrats i tenint el rebot i hi ha coses de ‘scouting' que han estat importants
Roberto Íñiguez
El primer partit també el vam guanyar per la defensa. No és feina només meva. Jo he recollit un treball previ, fet per Ramon Jordana
Roberto Íñiguez

Cap derrota amb els dos possibles finalistes

L'Spar ja és a la final, que començarà dissabte 18 d'abril. Avui torna a Girona i demà, mentre les jugadores descansen i es recuperen Roberto Íñiguez podrà començar a preparar-la, quan sàpiga quin serà el seu rival. En qualsevol cas, l'Spar no ha perdut cap partit ni amb el Perfumerías Avenida (56-64 a Salamanca i 75-53 a Fontajau) ni amb el Cadí, al qual va derrotar per 56-69 en la Lliga Catalana (a la Seu d'Urgell), per 68-49 a Fontajau i per 64-81 en la segona volta, novament a la Seu.

Aquests dies de descans de més li aniran molt bé sobretot a Anna Carbó. L'escorta no va poder jugar perquè en l'entrenament de dimecres a Huelva va trepitjar malament i es va fer un esquinç de turmell de grau 1-2.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)