Costos doblats

És a dir, es tracta d'una situació que inicialment limitaria fins a fer pràcticament impossibilitar tant rescindir contractes com comprar-los. En la primera circumstància, els jugadors amb una temporada més garantida són els susceptibles d'obrir una escletxa per intentar millorar la plantilla. Cap ni un dels exteriors amb contracte té capacitat per desequilibrar des de l'1x1, i aquesta és una mancança a pal·liar per competir amb garanties. Dels homes en plantilla, Oleson i Perperoglou són els que tenen lligam fins al juny del 2017, però no tenen un sou assequible i el preu del seu acomiadament significaria poder fitxar un nou jugador, però en cap cas, dos. En posicions interiors, són Samuels i Lawal els que tenen només un altre any garantit. Són bons jugadors dins del seu perfil, però no són de primer nivell. Ara bé, al valor afegit en la condició de jugador de formació que té Oleson, Samuels i Lawal hi aporten el de jugadors com Cotonou, clau en termes de Lliga Endesa. Quin paper hi ha reservat per als poc bregats Vezenkov i Diagne és un altre punt crític a desentrellar.

La posició de base

Amb tot, la clau de volta rau en la direcció. El Barça té Hakanson amb dues temporades més de contracte. En el model de projectar i donar espai als jugadors formats al club, econòmicament i esportivament el suec encaixaria perfectament en el rol de segon base. En aquesta línia, es podrien destinar molts recursos per a l'home que partiria com a primer de bord, que fent cas a la biografia de Bartzokas hauria de ser un factor diferencial. Però en Hakanson, que a més té condició de jugador de formació, s'hi ha de creure.

Si no és així, la posició de base sortirà molt cara: els homes més o menys contrastats a Europa tenen contracte o tenen clubs amb dret preferent sobre ells. És a dir, o es paga per sobre del preu de mercat o es fa una aposta, cercant en la llotja nord-americana, fitxant un home sense experiència al bàsquet continental.