L'anglès Jonny Wilkinson, el jugador europeu més rellevant del segle XXI es retirarà amb 35 anys com pocs esportistes poden fer-ho, decidint sobre el terreny de joc un dels grans campionats internacionals a favor del seu equip. Tal com temien els seus compatriotes, el mig d'obertura del Toló es va convertir en la gran figura de la final de la copa d'Europea de rugbi que el seu equip va jugar contra els Saracens anglesos l'estadi del Mil·lenni a Cardiff.

La victòria (23-6) va ser inapel·lable i Wilkinson es va permetre el luxe d'alliçonar el seu successor al quinze de la rosa, Owen Farrell, que fa anys que viu a l'ombra del gran 10 del rugbi de les illes, l'home que va donar a Anglaterra la copa del món del 2003.

L'exhibició de Wilkinson, envoltat d'un grup dels millors jugadors (alguns en diuen mercenaris) del planeta, va començar en la primera part. Un canvi de direcció seu va propiciar la jugada que va permetre als occitans anotar la primera marca i remuntar el 0-3 inicial. Lògicament, el mateix Wilkinson va fer la transformació (7-3). Només set minuts després va clavar un drop marca de la casa (10-3) i el seu equip, que defensava la corona, es posicionava com a clar favorit de cara a la segona part.

La jugada que va començar a sentenciar el partit també la va iniciar Wilkinson, amb una passada ràpida a Basteraud. L'internacional francès va trencar les línies dels Saracens i va deixar mastegada la marca a l'argentí Martín Fernández. Al final Wilkinson va anotar 16 dels 26 punts del seu equip i va alçar la seva segona copa d'Europa, que també és l'última edició en l'actual format. La temporada vinent es jugarà una nova lliga europea amb molts més equips, jornades i, sobretot, diners per als clubs.

Wilkinson jugarà l'últim partit com a professional dissabte que ve a París contra el Castres. Serà una altra final, la del Top 14. És un dels pocs títols que encara no ha guanyat.