Aquest any només he corregut l'Open de Catalunya, vaig fer 8:41 i l'organització de Mònaco em va dir que tenia altres compromisos. I ara es veu que tothom ha de tornar a fer la mínima, aquest any. És 8:33, i o bé la fas aquesta setmana o en l'estatal. Mònaco m'era igual: fas un 3.000 d'entrenament saltant tots els obstacles i vas directe al d'Espanya, on quedant dels tres primers ja en tens prou. Però ara, sense la mínima ja tens aquesta pressió afegida, i si se surt a 3 minuts vas amb tensió. Si la tens, vas a guanyar i ja està. O quedar entre els tres primers. No és fàcil, però només has d'estar pendent d'una cosa.

Hi havia un míting a Heusden [Bèlgica] però com que és l'endemà de Mònaco han tret els obstacles. Correré a Cantàbria, a Los Corrales de Buelna. En 5.00 hi ha gent que va a fer la mínima i, jo ho faré en els 3.000 obstacles. És per poder estar tranquil per la següent cursa al campionat d'Espanya. Mònaco estava bé perquè és la Lliga del Diamant i perquè en les dates que es fa va molt bé: és la tercera setmana de juliol, no queda gaire temporada i ja comences a estar fi. I després anaves a l'estatal.

Dissabte. Vaig fer un entrenament molt i molt bo. I després vaig parlar amb el meu representant i em va dir això: que havia de fer-la i que havíem de buscar una marca o jugar-me-la. Ell i l'entrenador em van aconsellar que era millor fer-la. I em va bé pel ritme de competició. Crec que em posen una llebre fins al 1.500 i, si vaig fer 8:41 fa un mes i mig, que estava molt pesat i sense la sensació... hauria de passar alguna cosa grossa per no fer-la. I, si no, tampoc passa res. En els Jocs m'ho vaig jugar tot a una carta: havia de guanyar i fer 8:18 o 8:17... Sé assumir aquesta pressió i i si ho he de fer o faré amb naturalitat i ganes. Per això tinc un psicòleg que m'ajuda a gestionar aquests riscos, a fer-ho el més bé possible i donar el que tinc a les cames.

Aquest revés m'ha fet canviar una mica els plans. Tota la temporada està pensada per arribar a l'europeu el més fresc possible. No vol dir que estigui seleccionat o que hi vagi, però sí que ens hem de centrar en això i per això he competit tant poc. He fet una molt bona preparació, i ara estic en unes molt bones condicions.

No havia ni començat els entrenaments específics. Encara estava amb el treball de força i no havia començat amb les tanques. L'Open es feia a Palafrugell i em feia il·lusió: està al costat de casa i, a més, era campionat català. Però no era objectiu i hi vaig anar per fer-ho en lloc d'un entrenament. Volia estar entre 8:40 i 8:45 i vaig fer 8:41. Aquest mes i mig, específic, em trobo molt bé i amb molt bona forma.

És una canya. Realment no ho busques ni entra en els teus plans. Que et reconeguin l'esforç i sacrifici, aquests dos anys que han estat molt complicats –que s'ha parlat d'altres coses i que s'ha deixat de banda el meu rendiment, que ha estat molt alt i m'ha costat molt arribar-hi– em fa molta il·lusió. El premi em motiva pel tram final de temporada.

Sí, m'ha costat una mica perquè ja fa uns anys que estàs a dalt i són molts entrenaments. I potser fins que s'acosten els objectius i les competicions no et motives més. Però sí que he gaudit: ho he pogut fer tot, que és el més important. Sí, amb més o menys patiment, però he sumat tots els entrenaments i això fa que tingui més confiança per afrontar tots els objectius. M'han deixat més tranquil, i amb el tema premsa és molt important que pugui estar centrat en allò que he d'estar, i això em permet afrontar tot el que t'he dit amb les màximes garanties.