Córrer i pagar el beure

Una anàlisi del corredor Miquel Pucurull sobre 267 curses de l'Estat espanyol demostra que les inscripcions de totes les que es fan a Barcelona, i també a la resta de la demarcació, són molt més cares que les de les altres grans ciutats de l'Estat espanyol. Pucurull lliga el fet que la participació en la majoria de curses estigui baixant a Catalunya amb el preu dels dorsals: “Alguna cosa hi té a veure el fet que els preus pugin sense aturador any rere any. El preu de qualsevol cursa de pagament s'ha anat apujant a casa nostra en uns percentatges que no tenen cap explicació.” En el seu estudi Pucurull posa un exemple: el 2006 la inscripció a l'Open Jean Bouin costava 12 euros, ara en costa 20. “No té cap sentit, els preus pugen malgrat la saturació de proves, contradient la regla elemental del mercat que diu que l'excés d'oferta fa que els preus baixin per tal de fer augmentar la demanda.”

Pucurull recorda que el 2013 ja va estudiar els
preus de les curses de 10 quilòmetres a diverses ciutats de Catalunya i de fora. El resultat va ser que el cost mitjà a la resta de l'Estat era de 8 euros i el de Catalunya, de 12. El 2014 el preu de les de fora és més o menys el mateix, mentre que el de casa nostra ha anat augmentant aquest any i, també arrodonit, arriba ja als 15 euros.

Pucurull entén que a Catalunya els preus de tots els productes són més cars que a altres comunitats però considera la diferència, en el cas de les curses populars, exagerada: “No és qüestió de dir que potser en les nostres hi ha més serveis o les samarretes són de més qualitat. Ho desconec; fa anys que no corro fora però no ho crec. Tampoc és cosa de pensar que la raó és que en altres llocs les administracions ajuden més que aquí. Potser sí, també ho desconec. Com sigui, la comparació no s'aguanta per enlloc.”

En totes les distàncies els preus a Barcelona són molts més cars. La diferència, en el cas de la marató, pot arribar a ser del doble (60 euros per 30 euros) si s'agafen els casos de Barcelona i Sevilla. En la mitja marató es paga més del doble per la inscripció a Barcelona (28 euros) que a València (12 euros) i en general en totes les curses –com es veu en el gràfic– les diferències són espectaculars.

En l'estudi els preus inclouen en tots els casos el dorsal i el xip de lloguer si hi ha cronometratge electrònic. Els preus són els inicials. L'estudi no considera en cap cas el preu del dia que es fa la prova, que moltes vegades és molt més alt, sobretot a Barcelona.

La conclusió de Pucurull és evident: “Alguns organitzadors de curses catalans són més espavilats que els de les madrilenyes, valencianes i sevillanes.”