Atletisme
Medalles anònimes
Sergi Matas guanya la plata en els 110 tanques i el bronze en el 4 x400 del campionat europeu màster
“Sempre he corregut per clubs de fora”, diu
“Se'n foten: ells fan un control i surten als mitjans i jo, que guanyo medalles, no hi surto mai”, explica
Sergi Matas (Anglès, 1978) és un exemple de la gran quantitat d'atletes que assoleixen èxits internacionals i passen desapercebuts més enllà dels seus cercles més propers. I si competeix per un club de fora de la demarcació, encara amb més motiu. “Per això sóc l'etern desconegut d'aquí Girona, perquè només vaig córrer un any, amb el GEiEG. Sóc d'Anglès, el que passa és que sempre he corregut per clubs de fora”, admetia el mateix Matas, després de guanyar dues medalles en el campionat d'Europa d'atletisme per a veterans a Izmir (Turquia). “Sempre em fan la conya, els companys que entrenem”, deia Matas, mig en broma, però resignat.
El coll
“Dues medalletes. En el mundial en pista coberta, vaig fer quart en els 60 metres tanques. I en categoria absoluta, dec dur 14 medalles entre ors i plates. Per això els companys sempre es foten de mi [riu]. Perquè em diuen que ells fan un control de no res i surten als mitjans i jo, que guanyo medalles, no hi surto mai”, deia Matas, que va venir de Turquia la setmana passada amb dues medalles penjades al coll. I, sobre l'europeu en què competia en M35, recorda: “Vaig fer segon molt enganxat amb el primer en els 110 metres tanques i, després, amb els relleus vam fer tercers en el 4 x 400 i quarts en el 4 x100, perquè anàvem primers però hi va haver un mal canvi.”
La fitxa
“Em vaig iniciar al SAT Anglès. Després, vaig anar a la selecció la Selva, Lloret la Selva [on va coincidir amb els atletes amb qui fa broma, ara], UDL Lleida, Girona Costa Brava, Carrefour Lleida, GEiEG, Oviedo Atletismo i, actualment, el CA Montornès.” Matas recorda la seva trajectòria i, també, com va començar: “Va ser amb Josep Crous, entrenador i professor d'educació física d'Anglès. Em va ensenyar les bases, els valors i l'estima per aquest esport. Després, vaig passar per les mans d'Ascensión Ibáñez, segurament més coneguda pel seu pupil Jakson Quiñónez. Em va formar en la disciplina de les tanques i, després, vaig passar un any per les mans de Marc Julià”. explica Matas, que ara entrena amb Carles Lloveres: “Ja fa sis temporades que ho faig i m'ha polit en aquesta disciplina.”
Notícies
Dijous,18 abril 2024