FLORIN BONCA
ENTRENADOR DEL CN MATARÓ LA SIRENA
“Europa també és un estímul per a l'entrenador”
El tècnic es mostra orgullós amb el treball de l'equip i considera que la lliga de campions els servirà per continuar creixent
Tot i els canvis respecte a la temporada passada, destaca que la plantilla està més unida que mai
Per mi és un orgull veure l'actitud de les jugadores. Mirar com juguen i com s'ajuden entre elles
Després d'una pila d'anys de jugar en la lliga espanyola –va arribar al Martiánez amb 19 anys i es va retirar als 41 al Mataró– el romanès Florin Bonca afronta la seva segona temporada com a tècnic de l'equip femení del CN Mataró La Sirena amb el repte de fer un bon paper en la tornada a la competició europea. Una fita estimulant i no només per les jugadores, sinó pel cos tècnic com admet el mateix Bonca. El repte, que comença dijous a Szentes és majúscul, però confia plenament amb les seves jugadores, sempre amb la referència del CN Sabadell al capdamunt de tot, en la lliga espanyola i també a Europa.
Ha arribat a una de les fases decisives de la temporada, a les portes del debut europeu. Segons la seva planificació, són en el punt de forma que voldria?
Espero que si. Després de les festes de Nadal hem estat entrenant-nos molt bé, amb molt bona actitud. En aquest sentit, penso que el partit de dissabte contra el Mediterrani n'és una bona demostració. Va ser un partit dur, però ens va anar molt bé perquè això és el que ens trobarem en aquesta fase de la lliga de campions. A més, un cop allà penso que encara farem un pas endavant, un canvi de xip en positiu.
Ha estat un cop dur no poder disposar de Roser Tarragó per aquests partits de la lliga de campions?
És una pena perquè és una jugadora de la casa i esperàvem poder comptar amb ella, però per les circumstàncies de la universitat nord-americana on estudia no ha estat possible. De totes maneres, lluitarem per fer-ho el millor possible i amb la incorporació de la boia Angie Winstanley-Smith ens donarà un plus més.
Els rivals a Hongria seran l'Hungerit Szentes, els equips russos del Kinef Kirixi i l'Skif Izmailovo de Moscou, i el SC Kreuzlinen suís. El repte serà majúscul.
No serà fàcil, per descomptat. Només passen dos, però intentarem lluitar les nostres possibilitats fins al final. Hem de tenir la millor actitud, amb humilitat, però amb confiança per fer les coses bé.
‘A priori', quins són els rivals més complicats?
El Kirixi i el Szentes. El Kirixi, potser no està al nivell d'altres temporades, però té un parell de jugadores de la selecció russa i mai te'n pots refiar. El Szentes, a més de competir a casa, té a la plantilla a jugadores del nivell de Bujka o a Van der Sloot, a qui nosaltres hauríem volgut fitxar l'any passat. És molt complet.
Com a jugador té una dilatadíssima experiència, però com a tècnic és tot just la seva segona campanya amb el CN Mataró. On es pateix més a dins o fora l'aigua?
A fora. A dins de l'aigua hi pots posar actitud, les ganes i la força de guanyar. A fora només pots transmetre la teva mentalitat o experiència, però no és el mateix. En aquest sentit, l'Elena Padilla [la segona entrenadora] també m'ajuda molt.
La temporada passada es va renunciar a la competició europea per qüestions econòmiques. Percep aquest curs que l'equip està més motivat pel fet de competir en la lliga de campions?
I tant. Estan molt il·lusionades per fer-ho bé i per tenir la possibilitat de competir amb d'altres jugadores internacionals. I no només l'equip. Ara mateix, recordava que en les meves últimes temporades com a jugador, al Terrassa o al Mataró, potser feia set anys que no jugava la competició europea. I el fet de tornar-hi ara com a jugador també és un estímul.
Respecte al curs passat, van fer força canvis. Com es pot conjuntar un equip amb jugadores d'aquí, nord-americanes, una italiana i ara la britànica Winstanley-Smith?
Em fa l'efecte que aquesta adaptació és més fàcil en un grup de noies. Els nois són més freds en aquest aspecte. Vam canviar mig equip i hem treballat de valent perquè sigui el més competitiu possible. L'experiència del nucli dur, amb Marta Bach, Ciara i Ona és molt sòlid, i amb Laura López és un plus enorme. També estan les més jovenetes i Arianna Gragnolati, que només té 18 anys i ja està seleccionada per l'equip italià absolut.
Més enllà de l'estrena europea, quin balanç fa de la primera volta de la lliga?
Molt positiu. Per mi és un orgull veure la seva actitud, mirar com juguen i com s'ajuden entre elles. L'exemple més clar va ser el partit d'abans de Nadal contra el Terrassa, en què van ser capaces de remuntar un parcial de 0-4. Ara a més del Sabadell, guanyar al Mataró també s'ha convertit en un repte per la resta d'equips.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,19 abril 2024