Més esport

GERARD FIGUERAS

SECRETARI GENERAL DE L'ESPORT

“Lluitaré per tenir més recursos”

El nou secretari general admet que treballarà per enfortir el sector actual mentre prepara en disset mesos les lleis esportives d'un futur estat independent

Hem d'observar
què passa en altres països del món i tenir-ho tot a punt per quan siguem independents
En els Jocs de Londres del 2008 es va veure que el grau de dependència que té Espanya de l'esport català és molt alt
No tinc esperances que amb un canvi
de govern a Madrid canviï alguna cosa, però hi mantindré una actitud cordial

El nou secretari General de l'Esport, Gerard Figueras (Vilanova i la Geltrú, 1982), va visitar pocs dies després del seu nomenament la redacció de L'Esportiu per començar a exposar les línies mestres d'un mandat excepcional, el de la preindependència.

Què significa haver estat designat per ocupar un càrrec d'aquesta rellevància?
És un reconeixement a la feina feta tant en l'àmbit del servei públic i de la política en general, com a la feina feta en la JNC i aquests últims anys al costat d'Ivan Tibau al Consell Català. D'altra banda, és una oportunitat per estar al capdavant de l'esport del meu país en uns moments tan singulars com els que vivim i que penso que no es tornaran a repetir. Això té riscos. És evident que tenim poc temps i hem d'alinear moltes peces, però ho afrontem amb confiança.
En ple procés de desconnexió, quines línies s'ha marcat?
En divuit o potser disset mesos hem de fer dues feines en paral·lel. En l'esport tenim un marc legal regulat i dins d'aquestes regles del joc hem d'enfortir el nostre esport. Què vol dir això? Doncs que hem d'estar al costat dels 17.000 clubs que hi ha al país, dels consells esportius, de les federacions i dels esportistes. En paral·lel, sabem que l'esport no pot quedar al marge del procés nacional. Hem de construir la proposta d'estructura d'estat que posarem al servei de l'esport català per si d'aquí a disset mesos el poble de Catalunya diu que sí i ens independitzem. Treballem en dues velocitats, una per reforçar el que estem fent i l'altra per observar què passa en altres països del món i tenir-ho tot a punt per quan es digui que sí a la independència.
Després d'uns quants anys d'austeritat forçada hi ha l'expectativa de tenir més recursos?
L'objectiu és aconseguir-los i ho he d'intentar per la via dels pressupostos públics fent entendre que generar més recursos per a l'esport és positiu per a la ciutadania, però també he de cercar recursos per altres vies. Dit això, ningú ha de pensar que tornarem als nivells del 2007, de l'època de bonança.
Que un militant de CDC hagi de negociar amb un militant d'ERC –Oriol Junqueras– les noves partides complicarà les coses?
No. Aquest és un govern tan plural que el nostre diàleg ens enforteix a tots. Des d'un punt de vista de benefici per al país, destinar recursos a l'esport vol dir estalviar-ne en sanitat, educació i infraestructures.
Aquest discurs no ha acabat de calar els últims anys. Per què?
És cert. Una de les feines que tenim és fer pedagogia en l'esfera pública i fer entendre que anirem més bé si som un país saludable, si hi ha més gent que fa una hora d'esport al dia i ha d'anar menys al metge, és més feliç... Un dels grans objectius que ens vam marcar com a país en el recent Congrés de l'Esport Català va ser posar fi al sedentarisme. Haurem de picar pedra perquè tothom ho entengui encara que sigui en només disset mesos.
La UFEC va presentar l'any passat el seu pla de futur per a l'esport català en què es dóna menys relleu al govern. Com ho veu?
És bo que tots els actors que conformen el sector esportiu expressin les seves idees. M'interessa que hi hagi federacions fortes, però també un govern fort, que no vol dir un govern intervencionista, sinó un govern que té molt clares quines són les seves funcions. Hi ha una línia vermella que hem de procurar no travessar, que és que la política l'ha de fer el govern. Si ens entenem des d'aquest punt de vista, penso que hi haurà una bona entesa. La nostra posició és clara. L'esport és una política pública molt important. No hi ha cap altre àmbit que tingui la capacitat de transformació social que té l'esport. Partint d'aquesta base, el que convé és veure com definim un nou model. A Catalunya el que ens ha anat bé són els concerts, que en l'esport ja s'estan aplicant. La política esportiva no la podem fer sols, sinó que anirem de bracet del sector. I de fet ja n'he parlat amb els presidents de la Unió de Consells Esportius, de la UFEC i de la Plataforma Pro Seleccions.
I a Madrid també cal anar-hi si estem a punt de dir-los adéu?
De moment, hem d'acceptar el marc que tenim. Divendres em vaig reunir amb el president del CSD, Miguel Cardenal, a Madrid. Amb Ivan Tibau vaig aprendre que en les relacions sempre ha de prevaldre la cordialitat. Som en un any olímpic i això vol dir que hi ha esportistes espanyols que utilitzen instal·lacions nostres, com el CAR de Sant Cugat, i que hi ha esportistes catalans que han de formar part dels equips olímpics que aniran a Rio amb les delegacions estatals. El que toca ara és no alterar els esportistes d'una banda i de l'altra. Però per la nostra part la voluntat de diàleg i de respecte institucional continua intacta. Més enllà de tots els greuges que tenim a la taula per resoldre, hem de signar el conveni del CAR per al 2016, però les dues parts som conscients que per resoldre alguna cosa hem de veure com queda l'escenari polític.
Espanya és dependent de Catalunya en l'esport?
Les dades ho confirmen. A Londres, dels 282 esportistes espanyols, 89 eren catalans i 8 de les 17 medalles espanyoles es van aconseguir amb aportació catalana. Ells són els primers interessats que els esportistes catalans estiguin ben integrats als seus equips. Veurem a Tòquio 2020 si això ha canviat.
Tibau defensava des del principi que sense independència no hi hauria seleccions nacionals. El temps li ha donat la raó?
Sí, però no hem renunciat mai a la representació de Catalunya al món, ja sigui amb les 21 federacions reconegudes o ajudant a clubs i esportistes a portar el nom de Catalunya al món. Hi ha altres federacions interessades a ser reconegudes i en parlarem, però l'objectiu ara tots sabem quin és: acompanyar les 71 federacions catalanes en el procés d'integració definitiva a les seves respectives federacions internacionals l'endemà mateix de la independència.
Temen que Barcelona faci un pas enrere en la política d'acollir grans esdeveniments esportius després de la renúncia als Jocs d'hivern.
Fa mig any que l'equip de govern ha aterrat i se'ls ha de donar més temps. La comissionada d'Esports, Marta Carranza, té molt clar que Barcelona ha de ser una gran capital per a esdeveniments esportius. Amb el temps veurem algun gest que ens ho demostrarà. Els Roller Games s'han ajornat dos anys (2019), però s'acabaran fent i nosaltres mantenim que la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus és una molt bona oportunitat per al territori.
Han reduït a la meitat la subvenció al Circuit de Catalunya. Potser el seu model esportiu és realment diferent.
És evident que hi ha una priorització de recursos diferents, però no he observat actituds hostils envers l'esport. Respecte al Circuit, és evident que és una situació complicada, perquè és una instal·lació deficitària que té uns costos de manteniment molt cars. La nostra feina i la del Circuit serà compensar l'aportació inferior de l'Ajuntament amb altres recursos. Com a país no ens podem permetre el luxe de renunciar al Circuit, així sí que ho tinc clar.
Quan una comissió antiviolència actua contra el Barça per una xiulada al Camp Nou, què ha de fer el govern?
Actuar amb sentit comú i defensar la llibertat d'expressió, també als estadis de futbol i fer-ho amb totes les eines de què disposem i al costat del club.
La sanció de la UEFA per les estelades és una sanció política?
Si el moment del país no fos el que és, això no hauria passat. És la meva opinió.
Últimament hi ha hagut petits casos de catalanofòbia en l'esport menys mediàtic, com en l'atletisme o el tir amb arc. Això és perillós?
L'esport no queda al marge de l'hostilitat que genera en alguns àmbits de l'Estat tot allò que representa Catalunya, però no és una cosa majoritària.
Un canvi de govern a Espanya pot canviar tot això?
No tinc esperança que canviï cap actitud de ningú; però necessito donar l'oportunitat als meus interlocutors per seure amb ells i plantejar-nos els temes que durant uns mesos tindrem en comú. Seré cordial amb les formes, però radical en els plantejaments. Reclamaré canvis en allò que ens fa mal i deixaré clar que anem cap a un futur diferent.
En l'esport també s'ha de combatre el discurs de la por?
Nosaltres tenim un estudi metòdic i científic que ens diu que un dels àmbits en què ens aniria molt bé la independència és
l'esportiu. Qui vulgui posar això en dubte, que presenti altres
estudis.
Encara li fan la pregunta d'on jugarà el Barça si som independent?
Cada vegada menys, tothom té clar que el Barça jugarà on vulgui. Si som un estat independent el que compta és que serem un país normal i també olímpic.
I que l'Espanyol tingui capital xinès és un problema?
És una bona notícia perquè ha solucionat la seva situació econòmica i ara és un club més
estable.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)