Al ritme del Bequetero, un clàssic pasdoble que evoca Les Santes de Mataró, es va obrir i es va tancar la festa major de La Sirena CN Mataró a la piscina del complex esportiu del Sorrall. En una comunió perfecta amb els aficionats, el conjunt mataroní va tocar el cel i va rubricar la setmana fantàstica amb el títol de la copa LEN, sis dies després d'haver assolit el de la copa estatal a Can Llong, a Sabadell. Dos títols, els dos primers del seu palmarès, d'una tacada. L'equip de Florin Bonca va haver de suar de valent per doblegar el Vouliagmeni, disposat a aigualir la festa a les mataronines en un típic partit de final, de caràcter eminentment defensiu. Com marcava el guió, res a veure amb les semifinals. El mèrit del Mataró va ser que no es va descompondre, tot i que va no va aprofitar un munt d'accions de superioritat de què va disposar. Precisament, la jugadora més múrria de les maresmenques, Clara Cambray, va anotar els dos últims gols de les locals en els moments més angoixants del partit. Aquestes dianes, i les mans de la gegant nord-americana Elizabeth Keeve tancant a pany i forrellat la porteria local, van ser determinants en el tram final. Un clàssic revers des de la boia de la grega del CN Mataró Alkistis Benekou a les seves compatriotes va obrir el foc de la final. El Vouliagmeni va respondre amb la mateixa moneda i la boia de la selecció helena Eleni Xenaki va deixar la seva targeta de presentació. El conjunt mataroní no va saber resoldre dues accions de superioritat i el rival va aprofitar una badada defensiva per prendre la iniciativa. Un contraatac culminat per Laura López a deu segons del final semblava que deixaria el resultat en taules, però el Vouliagmeni encara va ser capaç de marcar d'un llançament molt llunyà de Chydirioti. Amb Roser Tarragó molt ben defensada, el conjunt mataroní no tenia ni la inspiració ni l'encert de la jornada anterior. Amb aquestes premisses es va centrar a corregir els desajustos defensius. L'equip local va haver d'esperar la cinquena superioritat per veure porteria, a càrrec de Laura López. Ciara Gibson, amb un xut a l'escaire, va segellar el 4-3 amb què es va arribar a l'equador. Però el Vouliagmeni no es rendia i dues dianes de Tsoukala van tornar a capgirar la situació (4-5) fins que van aparèixer Cambray i Keeve. El partit pel tercer lloc –el que no vol jugar ningú–, entre el Szentes i l'Uralotxka, es va haver de resoldre en la tanda de penals amb triomf final del conjunt hongarès (18-15), la qual cosa va provocar que la final comencés amb un pèl de retard. L'espera, però, va pagar la pena i la nit i la festa a Mataró van ser molt llargues.