I que tornis

Una declaració com “Ell era el meu amic, jo el necessitava i ell potser va creure que no havia d'estar al meu costat” un esperaria trobar-la en algun galliner amb Jorge Javier Vázquez de domador, no a la sala de premsa del Barça ni a les primeres planes dels diaris esportius.

Així arrencava l'article que anava a ocupar aquest espai i que acabava de polir quan va saltar l'esglai. L'article en què deia que la roda de premsa que Tito Vilanova va fer dimarts era un error. Perquè no lligava amb el missatge de suposada bandera blanca que Sandro Rosell havia volgut donar dilluns, perquè insistia en la lluita en el fang per disputes personals que no haurien de ser protagonistes i perquè tapava la millor notícia que el club havia estat capaç de generar des del fitxatge de Neymar: la renovació de Busquets. Que era, reblava l'article ja quasi enllestit, a qui li hauria dedicat aquest espai si no s'haguessin produït la roda de premsa de dimarts i la declaració carn de galliner de color de rosa.

Tot això i més ja estava escrit quan va arribar l'avís, a mitja tarda: Rosell i Zubizarreta havien convocat una roda de premsa i tot sonava com gel recorrent l'espina dorsal. En minuts es confirmava: Tito recau i deixa el Barça. I, tot d'una, el brutal canvi de ritme, i el bullidor és bassa d'oli perquè ja tant se val, tot. El que has escrit, i el que has dit, i el que has pensat i no has arribat a dir, o a escriure, ja no serveix, perquè ja no explica res. Ja no importen les petites mesquineses que han degradat i enterbolit i empastifat club i entorn i mitjans i barres de bars. Ni els estirabots, ni les topades, ni els errors de planificació, ni la marxa de Thiago, ni el relleu no trobat de Xavi, ni el llarg adéu de Valdés, ni la ganga de Villa. Ni l'encaix Messi-Neymar, ni els milions de Neymar, ni el que se'ns explica i el que no se'ns explica. Ni el joc subterrani, dins i fora del camp. Ni el problema pendent, quatre anys ja pendent, dels centrals. Ni les ineptituds comunicatives del president, i del club, ni els galliners i les foteses i els rècords i la lliga i la Champions i la Pilota d'Or.

No, de cop i volta res d'això compta. Ni que estigués tan mal escrit el comunicat que Rosell va llegir en una compareixença tan breu i tan sense novetats respecte del que ja se sabia abans que comencés que no calia anunciar-la amb hores d'anticipació. Foteses. Ja només hi ha un home, al qual hem d'estar agraïts per la tasca honesta i sovint brillant, que torna a encarar-se al forat negre del càncer, malaltia tan temible com quotidiana, tan cruel com habitual. Tot tornarà a importar, és clar, i serà aviat, com sempre. Ho va dir Rosell, i aquí, ni que sigui a cop de tòpic, va encertar: la vida continua. Però ara, no. Ara, de vegades passa, tot s'ha aturat. I aquí i ara molts, o tots, pensem en tu, Tito. I voldríem abraçar-te i agrair-te i encomanar-te coratge i ànims i bona fortuna. I que tornis, i tornis a encertar i a equivocar-te i et puguem tornar a aplaudir i a posar a parir. I que tornis. I que tornis.

@IvanVila_PA