Opinió

Teoria de la conspiració?

No m'agrada tenir un president imputat,
però encara m'agrada menys tenir un president mentider

Divendres, el jutge de l'Audiencia Nacional Pablo Ruz citarà a declarar com a imputat el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, per un presumpte delicte fiscal en el fitxatge de Neymar. Tot neix arran de la desafortunada querella interposada pel soci Jordi Cases i després que el ministeri fiscal insinués la possibilitat que existís un delicte fiscal per l'operació Neymar. El febrer del 2014, amb bon criteri, el Barça va decidir fer una declaració complementària en relació amb les retencions derivades dels pagaments fets entre el 2011 i el 2014 a la societat dels pares del jugador. Convé aclarir que tota la problemàtica deriva de la qualificació fiscal i jurídica de l'operació, ja que l'AEAT i el ministeri fiscal entenen que tots els pagaments fets són salari anticipat (i, per tant, sotmesos a retenció), mentre que el FCB considera que són pagaments derivats de prestacions de serveis i relacions mercantils que, per cert, ja han pagat impostos al Brasil en la tributació directa del perceptor (societat dels pares del jugador). Aquest fet, és a dir la realitat del pagament d'impostos al Brasil, hauria d'excloure, en si mateix, qualsevol infracció administrativa, almenys en la seva modalitat dolosa, que és la que pot generar la comissió del delicte, ja que el FCB no practica retenció perquè entén que una mateixa contraprestació no pot donar lloc a dos fets imposables.

Sembla que quan el FCB va fer la declaració complementària, amb l'única finalitat d'obtenir les rebaixes indicades en l'article 305.6 del Codi Penal (no per evitar el delicte), va calcular les retencions a compte en consideració a la data del contracte inicial (quan el jugador encara no residia a Espanya) i, per tant, amb un tipus impositiu per a no residents del 24,75%. És a dir, s'acull al criteri de la meritació dels pagaments, amb independència de les dates concretes en què es fan els pagaments parcials. El problema és que quan es fa l'últim pagament, el 31 de gener del 2014 (5.000.000 euros) Neymar ja resideix a Espanya i el tipus de retenció ha de ser del 52%. Amb aquest criteri, que és el que assenyala l'MF i suposem que l'AEAT, ens trobaríem amb una quota deixada d'ingressar d'1.362.500 euros, per sobre del llindar de la quota penal (120.000 euros).

En definitiva, tant el problema original (salari/pagaments de prestacions de serveis) com, sobretot, la quota deixada d'ingressar en el pagament del 31 de gener del 2014 són d'ordre estrictament tècnic fiscal. El primer suposa l'aplicació del principi de qualificació fiscal i el segon es basa en la divergència sobre un criteri d'imputació temporal respecte de quan neix l'obligació de retenir (en el moment del contracte o en el moment en què el pagament és exigible). En cap cas, la conducta del FCB i els seus directius hauria de donar lloc a cap infracció, ni tan sols administrativa, ja que el club ha basat les seves declaracions fiscals en una interpretació raonable de la norma. Per tant, esperem que el jutge desimputi el president i, si no es així i realment creuen que han fet les coses bé, han d'anar fins al final i no pactar una solució amistosa. Com a soci del Barça, ni m'agrada parlar de teories de la conspiració, ni m'agrada tenir un president o un candidat a president imputat, però encara m'agrada menys tenir un president mentider. Mentrestant l'equip ens fa gaudir aliè a tot l'enrenou. Força Barça!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)