Opinió

Aiguaviva

“Viva España, viva España” cantaven els agents mentre atonyinaven alguns dels veïns del poble que tenien al davant

De tots els lamentables episodis de diumenge, el que em va tocar més de prop va ser l’ocupació gairebé militar i infame d’Aiguaviva, vila del meu pare i dels meus avis i on tinc molts familiars. Tothom ja ho ha vist. L’entrada de les tropes imperialsva tenir lloc a la menuda plaça de l’Ajuntament, un indret lligat a la meva infància. M’hi recordo saltant i fent el boig durant la festa major o en àpats familiars amb cosins i germans. Ara, per bé o per mal, aquesta plaça sempre serà la de l’1 d’octubre i la de la dignitat d’un poble que, per molt petit que sigui, es va alçar contra tot un estat.

Quan em van arribar les imatges i els vídeos de l’escena al mòbil en directe me’n vaig fer creus. Des del febrer del 1939, quan l’exèrcit franquista va entrar al poble per ocupar-lo i per perseguir i atrapar els republicans, no s’havia vist una operació d’aquest abast. Per què van escollir Aiguaviva? Era a la babalà? Hi ha teories per a tot, però tal volta els hereus del franquisme encara tenen apuntat que precisament aquesta vila, que ara té uns 800 habitants però que en tenia poc més de 300 quan jo era petit, va ser un dels centres més actius de la resistència durant la guerra amb un comitè que va expropiar l’església i la va convertir en un gran magatzem republicà.

Diumenge la gent d’Aiguaviva, que era a la plaça celebrant una festa per la democràcia, no va tenir por com en el maleït 1939. Durant la guerra, el meu avi i molts més es va escapar just a temps, si no ara potser no estaríeu llegint això. Diumenge, en canvi, menys de cent persones es va plantar davant d’aquell nou exèrcit per defensar l’urna, no només una urna sinó el símbol de la nostra preuada llibertat. Grans i joves, homes i dones, van rebre cops de porra, un bon grapat d’hòsties i gas lacrimogen per agents armats fins a les dents que tenien l’estúpida ordre d’entrar a l’ajuntament a qualsevol preu encara que fos passant per sobre dels veïns que dinaven a la plaça, contravenint la proporcionalitat que fins i tot els jutges espanyols i els seus càrrecs superiors els havien recomanat.

Viva España, viva España! cantaven mentre atonyinaven, entre d’altres, Pep Nadal, exrector de la Universitat de Girona, com si estiguessin celebrant un gol de la seva selecció sense saber que a diferència del 1939 no tenien cap possibilitat de victòria. Aiguaviva, sempre discreta i acollidora, és i serà sempre un símbol de la nostra resistència democràtica. Per això, l’endemà de la infame invasió es va fer l’acte més multitudinari de la història del poble des de l’arribada, em diuen, de la verge de Fàtima el 1956. Milers i milers de persones de totes les comarques gironines van protestar contra una acció miserable que deixarà una petjada inesborrable, sigui quin sigui el futur del nostre país.

De moment, continua la misèria moral. Els veïns que es van alçar amb les mans enlaire i que van ser atonyinats no seran escoltats per la justícia espanyola que considera que l’acció dels policies no mereix ni tan sols una investigació. “Van fer bé la seva feina i van ser professionals”, ens diuen. I mentre ens escupen aquestes paraules a la cara es pregunten també per què coi volem la independència. Aquest és el nivell. Ànims a tots.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.