La nostra meravellosa diversitat

Hem superat la lligueta amb uns números realment bons. Destacaria especialment el fet que només hem rebut un gol en sis partits contra rivals amb certa capacitat golejadora com la Juventus de Torí i l’Sporting de Portugal. Em sembla destacable tenint en compte que en les últimes temporades no hem sigut gaire forts a l’hora de mantenir la porteria a zero. Això demostra un canvi, no només d’actitud, sinó també de plantejament futbolístic. Sigui com sigui, ara el Barça guanya, amb més o menys atractiu, partits que en temporades anteriors hauríem perdut. Per tant, sota el meu parer, estem al davant d’una actitud que ens pot portar de nou a la glòria futbolística. Sense dubte, encara s’ha de polir una mica i que algunes peces, com Dembelé, puguin aportar un punt diferencial. He fet aquesta introducció perquè em sento molt orgullós del que estan fent jugadors i equip tècnic en una temporada en què hem tingut baixes importants. Sense oblidar que ens hem trobat amb decisions arbitrals no gaire encertades que han estat dolentes per als interessos del Barça. Ens hem de felicitar per l’actitud del nostre equip.

Però, del que realment vull parlar és d’un perill extern que ens pot fer molt de mal; de fet, ja n’ha fet massa. Dimarts, durant el partit, possiblement perquè el joc no era tan bonic com alguns desitjarien, vaig presenciar com una discrepància en una conversa va acabar en una picabaralla entre quatre socis. A banda de la tristesa que em va provocar la situació, el que més em va sorprendre és que aquestes quatre persones no només són socis, sinó que també són familiars que gaudeixen junts del Barça, i des de fa molts anys. Parlaven de política i de la interpretació que cada un tenia sobre el posicionament que hauria de prendre el Barça en relació amb la situació política i les eleccions del dia 21. Amb independència del que defensaven uns o altres, el que més em preocupa es veure com amics i familiars s’han dividit tant, fins al punt de barallar-se i no ser capaços ni d’escoltar o atendre raons. Crec que entre tots hem d’entendre que el Barça no es pot posicionar mai políticament perquè és el club de tots els que l’estimem. El Barça ha de ser un espai en què puguem trobar diverses sensibilitats polítiques, maneres diferents de pensar o d’actuar i, sobretot, la nostra meravellosa diversitat ha de ser un exemple per a tot el món. No podem caure en el fet de traslladar a l’esport en general i al Barça en particular tota la ira, el menyspreu i l’odi que, per desgràcia, hem viscut a causa d’aquest maleït enfrontament dels últims mesos. El Barça ha de ser un lloc d’unió i un espai on gaudir de l’esport i de la nostra gent. No ens deixem arrossegar. El Barça ha de ser el representant esportiu de tota la diversitat social del Barça i no només dels que pensin d’una manera concreta. Si us plau, entre tots som Barça i tots, amb independència del color polític o del pensament que tinguem, gaudim de les victòries i patim amb les derrotes del nostre estimat Barça.