Al final, els aficionats del Barça acabaran creient que sí, que realment hi ha alguna mena de força oculta que sobrevola tot el que té a veure amb la Champions i que fa que als blaugrana els toqui sempre un rival molt complicat i que, al seu etern rival, el Real Madrid, la sort li sigui molt benèvola atorgant-li contrincants assequibles.

Ja ho va dir Luis Enrique l'altre dia, que els tocaria alguna joieta en el sorteig. Al bombo n'hi havia dues: el Bayern i el PSG, i l'equip parisenc serà el rival del Barça en els vuitens de final de la lliga de campions. I al Real Madrid, segon de grup, li ha tocat el Nàpols, un dels primers de grups més fluixos juntament amb el Mònaco. L'Atlético i el Sevilla també en van sortir prou ben parats, igual que el Manchester City de Guardiola.

Serà la quarta vegada que el Barça i el PSG es veuran les cares des del curs 2012/13. La UEFA, que és tan primmirada a evitar duels entre equips de la mateixa lliga, o que han estat en el mateix grup, hauria d'estudiar si s'ha d'introduir un altre element corrector en els vuitens per evitar la repetició d'enfrontaments entre els mateixos equips i augmentar així l'atractiu de la competició. Si els millors equips arriben quasi sempre als quarts de final o a les semifinals de la Champions, és lògic que es vagin trobant força sovint, però s'hauria d'intentar evitar que passi en la primera ocasió en què hi ha eliminatòries directes, o en les fases de grups.