Opinió

Muhammad Ali i la guerra del Vietnam

La seva revolta contra les exigències imperialistes li va costar molt cara

Muhammad Ali ens va deixar el juny passat, però enguany commemorarem un moment clau en la seva carrera. Situat en el zenit de la boxa mundial, l'any 1967 va ser reclutat per a la guerra del Vietnam, però es va negar a anar-hi. Motivat per les seves creences religioses es va declarar objector de consciència, un dret que ens permet incomplir un mandat legal perquè considerem que és contrari a la nostra consciència moral, ideològica o confessional. Les seves paraules van ser com un jab a la cara: “No aniré a cap guerra contra el Vietcong. Cap vietcong m'ha anomenat nigger. No, no aniré a 10.000 milles de distància per assassinar i cremar altres persones simplement per ajudar a continuar amb el domini dels esclavistes blancs sobre les altres races per tot el món.” Podem afegir-hi aquestes altres: “Si cregués que anar a la guerra portaria la llibertat i la igualtat als 22 milions de persones del meu poble, no haurien d'obligar-m'hi, hi aniria demà mateix.” Però la seva revolta contra les exigències imperialistes ianquis li va costar molt cara. Va ser desposseït de la corona dels pesos pesants i apartat dels quadrilàters durant tres anys i mig. Aquest fet va coincidir amb el seu moment de plenitud esportiva. Tot plegat va suposar un punt d'inflexió en la trajectòria pugilística d'Ali.

Encara que molts el consideressin un antipatriota, n'hi ha que van lloar el seu desafiament a l'establishment. Prominents esportistes afroamericans –com ara Bill Russell, Jim Brown i Lew Alcindor– li van donar suport públicament. Fins i tot homes de la grandesa de Bertrand Russell –filòsof, matemàtic i activista pacifista– es van congratular per l'acció del púgil. Ali no només és un dels millors esportistes de tota la història. També va ser un home valent, inconformista i carismàtic. Per aquest motiu el seguirem recordant. Enfront de l'espiral amnèsica que impregna la nostra postmodernitat, reviure el passat és una exigència moral. Es tracta de rememorar per projectar-nos cap al futur. Com va escriure Coleridge, sense memòria no hi ha esperança. De fet, gener (januarius) és un temps molt avinent per fer aquest exercici. És el mes de Janus, un déu romà que tenia un doble rostre, un que mirava cap enrere i un que mirava cap endavant. Comptat i debatut, hem evocat una actuació que ens encoratja a ser més justos. Ali va protagonitzar una acció que traça un camí a seguir. Passaran els anys i el seu testimoni no deixarà d'inspirar moltes persones. Citem Barack Obama: “Muhammad Ali va sacsejar el món. I gràcies a això el món és millor. Tots som millors.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)