L'esport humanista

L'esport és alguna cosa molt més important que un espectacle audiovisual en què els esportistes són mers productors de resultats quantitatius (rècords). No ens hem de conformar amb un model esportiu en què els cracs mundials són icones mediàtiques que serveixen per promocionar marques comercials. És imprescindible reivindicar les possibilitats ètiques i formatives de l'esport. Sostinc que l'esport no es pot desvincular de la moral i de l'educació, que cal descobrir i implementar el seu potencial axiològic. L'esport ens pot ajudar a reconciliar-nos amb la grandesa humana. Això ho aconseguirem amb valors com l'esperit competitiu (autosuperació), l'esperit lúdic, el coratge, l'esforç, la perseverança, la disciplina, la paciència, la salut psicofísica, l'alegria, la humilitat, la confiança, la justícia, el respecte, la cooperació i la solidaritat.

Resulta indiscutible que l'esport és només un aspecte de la vida, la qual ens pot oferir realitats molt més rellevants o interessants. Soc conscient que existeixen problemes socials, polítics o econòmics més transcendents. No desconec el perill que suposa que l'esport abandoni la seva condició lúdica, que sigui colonitzat i instrumentalitzat pels poders polítics o econòmics fins a convertir-se en un assumpte d'una rellevància desorbitada. Com ens deia el mestre Cagigal, un dels factors que confereix valor humanístic a l'esport és el seu caràcter secundari. Però això no obsta que pugui contribuir a donar més sentit a la nostra vida. L'esportista és un aprenent moral, perquè mitjançant la seva praxi es podrà enriquir amb grans lliçons existencials.

Tots aquells que formem persones no deixem de pensar en una societat moralment superior. Això vol dir que no hi pot haver activitat educativa sense la voluntat de superar-nos. Doncs bé, ens costaria imaginar una societat humanament admirable sense un esport impregnat de valors morals. Precisament per aquest motiu té sentit dilucidar de quina manera l'esport pot moralitzar les nostres vides. La praxi esportiva hauria de nodrir un projecte sociocultural superior. Si és veritat que l'ètica i l'educació ens ensenyen a viure correctament, també s'han d'ocupar de l'esport. Si l'ofici de viure consisteix fonamentalment en un aprenentatge ètic, l'esport pot resultar molt profitós. No deixaré de creure que l'esport ens pot ajudar a ser més humans. És en aquest sentit que vull recordar les paraules d'Albert Camus: “Tot el que sé amb més certesa sobre la moral i les obligacions dels homes ho dec al futbol.” Ningú no pot posar en dubte el compromís existencial d'aquest intel·lectual, la seva consistència ètica i humana. Potser algú pensarà que aquestes paraules són una boutade o una exageració. Penso tot el contrari: és una frase clarivident que mostra una idea del tot imprescindible per copsar el missatge d'aquest article. Camus reconeixia que el futbol va representar per a ell un àmbit de gran riquesa vital, un autèntic aprenentatge espiritual. Aquest esport li va inspirar una saviesa sobre el capteniment antropològic i moral, una altra manera d'esdevenir més profundament humà.

En aquest cas concret, l'escriptor i assagista francès ens parla del futbol, però també hauria pogut fer referència a molts altres esports. El futbol era l'esport que millor coneixia perquè el va practicar durant la seva joventut a Algèria, al Racing Universitari d'Alger. En un camp de futbol va poder descobrir la substància moral de l'esport vivint un noble esperit de lluita, companyonia, honestedat, esforç, felicitat i respecte. No deixaré d'estar convençut que l'esport ens pot ensenyar coses importants i convertir-se en una veritable escola de vida. Seguiré propugnant que l'esport amaga un valor formatiu profund, que fem esport per divertir-nos però també per ser millors. És a dir, per aprendre una bona manera de relacionar-nos amb nosaltres i les altres persones. Sóc del parer que l'ethos esportiu és molt important per avançar en el nostre itinerari vital. L'esport enforteix l'esperit i ens prepara per ser més humils, respectuosos i humans. L'esport ens permet ser més disciplinats, ardits, tenaços i forts. D'aquesta manera ens podrem enfrontar a les adversitats. Si l'humanisme ens ensenya a valorar l'ésser humà, l'esport ens acompanyarà en aquesta aventura inacabable i apassionant.