En els últims anys, el Barça s'ha acostumat a ser un dels grans equips d'Europa. Les seves estadístiques ho corroboren i la seva constel·lació d'estrelles el convertien en un equip temut arreu. Per això la golejada d'ahir a París pot ser, si realment aquest equip no s'aixeca d'un cop com aquest, un punt d'inflexió per a aquest Barça. Sense fer-ne dramatismes, el projecte de Luis Enrique sembla tocat de mort, tot i que ningú pot dubtar ni de la seva professionalitat ni de la dels jugadors, que ahir simplement van veure com els passava allò que sovint passa als seus rivals: es van sentir superats en totes les facetes del joc i, a més, amb les armes futbolístiques que tots coneixem bé: pressió, control de la pilota, velocitat i eficàcia al davant. Amb tot, no s'entén que el Barça, que ja havia donat símptomes de no estar bé, patís ahir una desfeta com aquesta, que podria haver estat pitjor. El suspens va ser general, i el problema és que en aquest cas no hi haurà temps per arreglar el desgavell. No som partidaris d'apel·lar a l'èpica mal entesa per aixecar una eliminatòria com aquesta. El Barça ha remuntat sovint resultats adversos, però ho ha fet sempre jugant a futbol més bé que el rival, i ara mateix no sembla que ho pugui fer, com ja va passar en aquelles semifinals contra el Bayern del 2013. S'ha de salvar, això sí, l'honor i demostrar que aquest equip encara pot tenir recorregut.