La irrupció de Nacho Rodríguez a dalt de tot de l'organigrama de la secció de bàsquet del Barça és, d'entrada, un fet positiu que denota que el club ha pres alguna mesura per redreçar una planificació que, com va admetre Albert Soler ahir, va estar condicionada perquè va començar tard, però també perquè es va fer malament. El relleu de Rodrigo de la Fuente –és d'això del que es tracta, per molt que es vesteixi de posar en concordança l'estructura directiva amb el nou model de la secció– implica admetre l'error d'haver-li entregat la secció tot just fa mesos. També és rellevat –decisió no menor– el director de les seccions professionals, Josep Maria Raventós.

Tant evident com la trajectòria esportiva inqüestionable de Nacho Rodríguez –campió de l'Eurolliga amb Bodiroga i Fucka– és que els seus avals com a gestor són sobretot d'origen polític. El seu pas per la secretaria d'Esports de la Junta d'Andalusia (PSOE) coincideix amb l'etapa d'Albert Soler com a secretari d'estat per a l'Esport espanyol socialista.

És justament Soler qui, després de situar Rodríguez en el mateix pla que De la Fuente en l'organigrama, li va atorgar galons per arribar on fes falta. Rodríguez va insistir ahir que el reflotament de l'equip no serà una feina unipersonal. Però al Barça és indiscutible que, per important que sigui el model, si el primer equip no se'n surt la càrrega de la responsabilitat pesarà sobre ell i sobre qui l'ha nomenat.