El lema triat pel Barça per al mosaic de demà al Camp Nou abans del partit de la Champions contra la Juventus –“more than a club” (‘més que un club')– segurament és poc original, però també reflecteix una realitat esportiva que és innegable. El Barça no és només un equip de futbol capaç de guanyar cada any un grapat de títols o una marca comercial que viu de l'impacte de Messi, Neymar i companyia. El club se sustenta també, perquè els seus socis –que en són els propietaris– així ho volen, en un planter i un grapat de seccions, professionals i amateurs, que estan a l'altura d'allò que la marca Barça significa. Aquesta setmana n'és un bon exemple. El primer equip, sotmès a crítiques justes les últimes setmanes, té un partit a vida o mort contra la Juventus, però els seguidors també estaran més pendents que mai del seu equip femení, que ha arribat per primer cop a les semifinals de la Champions, i dels juvenils, que aspiren a guanyar per segona vegada el títol de millor equip europeu de la seva categoria. Pel que fa a la categoria femenina, encara és utòpic pensar que algun dia estaran a l'altura mediàtica de l'equip professional, però el Barça faria bé, gairebé per obligació vers la societat, d'apostar-hi a fons. La igualtat també es construeix a partir de l'esport i el missatge que donaria un Barça femení gran a Europa seria poderós. Jugar al Camp Nou encara és un somni, però alguns somnis es fan realitat.