L'Espanyol i el Barça s'hi juguen molt en el derbi d'aquest vespre a Cornellà-el Prat. Pel que fa als blanc-i-blaus, una victòria els mantindria en la lluita per jugar una competició europea –tot i que ho tenen molt complicat, matemàticament encara és possible–. Pel que fa als blaugrana, assolir els tres punts del derbi significaria continuar el duel amb el Real Madrid per assolir la lliga. Òbviament, la victòria d'un fa que es mantinguin les aspiracions del seu objectiu i alhora significa que l'altre les perd. Una lògica conseqüència d'un derbi que es juga en la jornada 35 de la lliga i que atorga més tensió a l'enfrontament.

I si el partit acaba amb taules? En aquest cas, tots dos hi sortirien perdent. I és veritat, perquè cedir punts a hores d'ara seria quasi definitiu. L'Espanyol, però, té un roc a la faixa. Un empat el deixa sense Europa, però també deixa sense lliga el Barça, i és evident que per als aficionats espanyolistes seria un mal menor dir adeu a una plaça en l'Europa League –cal ser realista, el setè lloc és a vuit punts quan en queden 12 en joc– i no veurien amb mals ulls un empat que deixaria amb un pam de nas els culers. Coses de la rivalitat. I qui vulgui negar que entre el Barça i l'Espanyol, o entre el Barça i el Real Madrid o el Betis i el Sevilla, etc., a més del benefici propi sempre interessa també el perjudici aliè, és que no entén aquest món de passions desenfrenades que és el futbol.