El bàsquet europeu tindrà diumenge al vespre el seu rei del 2017. La final a quatre que arrenca avui a Istanbul amb el CSKA de Moscou, el Fenerbahçe, el Real Madrid i l'Olympiacòs té tots els ingredients per ser un final immillorable de la millor lliga de clubs de bàsquet europea de la història. Perquè l'Eurolliga 2016/17, la primera en què els participants s'han enfrontat tots contra tots en una fase regular abans d'entrar en les fases eliminatòries que culminen a Istanbul, ha estat la millor de totes les edicions disputades. La igualtat, l'emoció, la qualitat, les sorpreses i la incertesa van ser una constant durant les trenta jornades que van determinar els vuit millors, ara reduïts a quatre en la fase final.

Segurament no hi ha ningú que posi en qüestió que els quatre equips que estan a Istanbul són els quatre millors. Ho van demostrar en la lliga regular i, sobretot, en el play-off. I és molt i molt difícil qualificar un dels quatre de favorit per damunt de la resta.

El Fenerbahçe és l'únic que no ha estat mai campió. I juga a casa. Els altres han estat campions com a mínim un cop en les últimes cinc edicions de l'Eurolliga. Són equips, i clubs, sòlids, tant en el present com en el passat recent. Molt lluny d'un Barça que, per tercera temporada seguida, no estarà en la fase final. Un fet que no havia passat mai des que es va instaurar el format de final a quatre la temporada 1987/88.