Ningú pot discutir la presumpció d'innocència en cap cas i tampoc, és clar, en el que es va fer públic ahir i que afecta directament l'expresident del Barça Sandro Rosell i el seu entorn professional. D'entrada, s'ha de lloar que la corrupció en el futbol, com en qualsevol altre àmbit, es comenci a perseguir globalment, perquè durant molts anys va gaudir, o ho va semblar, de certa impunitat. La investigació actual la va començar l'FBI –gens sospitós de ficar-se en lluites espanyoles en clau interna– i afectava sobretot un dels dirigents més poderosos que ha tingut el futbol mundial en les últimes dècades, l'antic president de la Confederació Brasilera de Futbol Ricardo Teixeira.

Ha de quedar clar que les activitats investigades no tenen res a veure amb tot el que va fer Rosell en la seva etapa com a president del FC Barcelona (2010-2014), però també és cert que tot l'afer esquitxa un cop més la imatge del club, ja que l'impacte mediàtic de la notícia en l'àmbit internacional és innegable. El club, a més, no aconsegueix desfer-se de la seva perniciosa relació constant amb afers judicials de tota mena, ja sigui per jugadors que són perseguits per frau fiscal o per expresidents sospitosos d'haver blanquejat diners i haver-se quedat comissions il·legals, que són les acusacions més greus que es fan sobre Rosell, que encara ha de ser jutjat per l'interminable cas Neymar.