Tots els contribuents han d’estar en pau amb Hisenda o pagar el preu de no estar-hi i això val siguis estrella de l’esport o mileurista. Però fixat aquest punt de partida, la comparació entre els casos de Leo Messi i Cristiano Ronaldo genera moltíssimes suspicàcies. Messi ha tingut una condemna (ara ja confirmada pel Suprem) de 21 mesos de presó i 2 milions de multa per frau fiscal. Va regularitzar 4 milions defraudats quan l’Agència Tributària ja l’havia portat al jutjat.

Abans que s’iniciés el procediment judicial, Cristiano Ronaldo va regularitzar 5,6 milions d’euros defraudats. És fàcil pensar que algú el va avisar, perquè la diferència entre regularitzar abans o després és que si es fa abans el cas es veu en l’àmbit administratiu i si es fa després el procés penal –i el risc de presó– és molt difícil d’evitar. Una altra cosa és que Cristiano Ronaldo no pagués tot el que li tocava i ara hagi de passar pel jutjat, però tot això encara és un supòsit, perquè si la fiscalia no s’afanya, els fets hauran prescrit el 30 de juny.

També és legítim pensar que tot procés judicial que s’associï amb el Barça està sent tractat de manera estricta, implacable. Si no, no s’entén la presó sense fiança per a Sandro Rosell. L’argument del risc de fuga és irrisori. Se li retira el passaport i no podrà marxar gaire lluny. El de destrucció de proves, amb el temps que ha tingut per fer-ho si hagués volgut, és simplement ridícul.