El que està passant aquests dies amb Neymar és un episodi que recorda alguns dels capítols més foscos de l’era Núñez, com el de l’Inter quan va pagar la clàusula de Ronaldo i el del Real Madrid quan va fer el mateix amb la de Figo. Esportivament la seva marxa va ser un fracàs i econòmicament també perquè la reinversió va ser fallida. Neymar té tot el dret del món a canviar d’aires si creu que l’oferta del PSG és millor que la del Barça en qualsevol sentit. Però esportivament és un jugador insubstituïble i l’experiència ens diu que ni amb tots els milions del món a la butxaca es pot reconstruir un equip.

A més, el “procés” o la gestió de l’oferta que ha rebut el brasiler està deixant amb el cul a l’aire el Barça, el brasiler, l’entrenador, els jugadors, els mitjans i també el PSG. L’ocurrència de Piqué d’anunciar a les xarxes socials la continuïtat del brasiler és un desastre per a tots els estaments de comunicació del Barça i també per als seus principals directius, incapaços de controlar per bé o per mal mínimament la informació en un cas tan delicat. Que ni el president sigui capaç d’aclarir a hores d’ara què coi passa amb el jugador és un fracàs perquè tot just fa uns dies la seva continuïtat estava garantida en un “200 per cent”. Que Valverde es trobi amb aquest mullader és la primera pedra a la sabata que acaba d’estrenar. Que siguin els jugadors els que han de convèncer Neymar i no el club també és preocupant.