A propòsit dels fets relacionats amb la Federació Espanyola de Futbol voldria reflexionar sobre el fenomen de la corrupció. Corrompre significa “desviar una persona de la rectitud o del deure”. Però també equival a “viciar o alterar una substància, desfigurant-la i podrint-la”. La persona corrupta és aquella que no és íntegra perquè s’ha degradat moralment. Corrompre o corrompre’s és essencialment un acte d’injustícia amb un mateix. Molts filòsofs n’han explorat les arrels antropològiques. Des dels antics grecs s’ha tractat la condició potencialment corrupta de l’ésser humà. Plató ens advertia contra aquells que anteposen el profit individual al bé comú, remarcant els perills d’una corrupció que descompon el cos social. És sabut que la cobdícia significa un afany exagerat d’aconseguir béns. Emparellada amb l’avarícia, fou considerada com un dels pecats capitals. Notables pensadors han subratllat el natural egoisme de l’ésser humà. Kant va deixar escrit que la fusta de la qual estem fets és tan corbada que no pot tallar-se res completament recte.

Abunden els casos que mostren el poder corruptor de la mercantilització esportiva. A tall d’exemple només caldria recordar Joseph Blatter i la FIFA. Però l’enviliment de l’esport és inseparable d’unes circumstàncies polítiques, econòmiques i socials. La corrupció esportiva és còmplice d’un ambient social en què es toleren corrupteles sense cap càrrec de consciència (un exemple habitual seria pagar sense IVA). Vivim en un context economicista que identifica l’èxit social amb la riquesa crematística. Com apunta García-Baró, la corrupció és indissociable de l’adoració de l’èxit aparent (poder, diners, imatge, fama, plaers immediats i fàcils). Aquesta encertada idea la trobaran en un llibre –sàviament confegit per Miquel Seguró– titulat Hartos de corrupción. No hem de consentir que els valors morals siguin devorats per l’economia de mercat i l’oferta consumista. És important rebutjar aquestes paraules atribuïdes a Juan March: “Todo hombre tiene un precio. El que no lo tiene es porque no vale nada.” De fet, reflecteixen la deriva d’una societat en què abunden les coses que es poden comprar amb diners. És indecent que la lògica capitalista determini la vida moral. La deshonestedat acaba arruïnant els nostres millors ideals, sense els quals l’esport perd la vàlua formativa que el caracteritza. Però malauradament, la comercialització de l’esport segueix minant-ne el nervi moral. Són molts els que obliden el mestre Antonio Machado: “Es de necios confundir valor y precio.”