El Barça necessita reinventar-se un cop més. Cap novetat. Això ho sabíem ja des del començament de la temporada passada. Però no és el primer cop que passa en els últims anys i, fins ara, des del naixement del cercle virtuós fins al triplet de Luis Enrique, el bon joc, la fam pels títols i l’orgull de l’aficionat culer continuaven gairebé intactes. Això sí, els últims anys, segurament emmascarats per l’èxit del trident, els pilars del model s’han anat esquerdant i ara la casa ja amenaça ruïna.

La marxa de Neymar podria haver estat el revulsiu necessari per emprendre l’enèsima sacsejada de l’equip. De fet, fa mesos que un sector del barcelonisme recomanava vendre’l per aconseguir els diners necessaris per fer-ho. Per tant, no ens hauríem de lamentar tant si la planificació s’hagués fet quan tocava i no com fan els estudiants mandrosos, un dia abans de l’examen.

El problema, més enllà de l’encert en els fitxatges, és que l’equip no funciona. És com si estiguessin competint en el mundial de Moto GP amb un motor de tres temporades enrere. O com si volguessin córrer els 1.500 m llisos amb experts en les curses d’obstacles. És el concepte, amics, el concepte.

La realitat és que la directiva vol canviar de model i vol fer-ho d’amagat... en l’era d’internet. Es vol deixar enrere tot allò que faci tuf de cruyffisme i guardiolisme pel simple fet de demostrar que també es pot guanyar d’una altra manera. I és veritat, es pot fer. Però el Barça no hi està acostumat, i als aficionats ja no els pots treure el caramelet que els vas donar ja fa uns quants anys.

Que ho diguin clarament, que no se n’amaguin. Que diguin que sense Xavi ja no té sentit. Que acceptin que amb Iniesta i Messi a la trentena el model no és prou sòlid. Que admetin que l’aposta és pels jugadors alts i fornits i que la possessió és només una xifra sense importància. El problema és que potser aleshores, si hi hagués unes eleccions, els socis apostarien perquè la sacsejada no només es fes al camp, sinó també a la llotja.