El Barça no pot impedir que Neymar vingui a Barcelona. De visita, per negocis, per signar en el llibre de condol pels atemptats... Pel que vulgui. Ni que es faci fotos amb els seus excompanys, ni que aquestes imatges es difonguin. Ara bé, hi ha coincidències que no són gens casuals.

La seqüència de la setmana de Neymar arrenca amb les crítiques a la directiva del Barça –que manté bloquejada al notari la famosa prima de renovació–, la coincidència en el temps de la demanda del Barça contra el brasiler i la publicació de les fotos de Neymar, rialler, amb Messi, Suárez, Piqué... i, per rematar-ho, la marxa enrere en l’oficialització del fitxatge de Seri adduint uns “motius tècnics” que de tan inconcrets generen neguit.

En el context d’un estiu que va arrencar incert, va continuar convuls i s’està acabant amb sensació de descontrol total, les preguntes s’amunteguen, més enllà de la impaciència lògica per saber quines operacions es concretaran en els pròxims vuit dies: la frenada del fitxatge de Seri té alguna relació amb les fotos de la plantilla i Neymar junts? És tan evident com sembla el divorci entre la directiva i els pesos pesants del vestidor? A què espera el club per difondre la imatge de Messi signant l’ampliació del seu contracte, anunciada, promesa, diferida i últimament objecte d’evident camuflatge? I per acabar, la més temuda: hi ha encara un escenari més funest que el de la marxa de Neymar?