Opinió

Fermesa, al camp i a la llotja

Amb Iniesta que s’apliqui el llegat Cruyff: renovació anual a partir dels 33 anys

No ha estat un bon estiu per al Barça. El lideratge no és parlar, és donar, és prendre decisions. Lideratge és en Valverde dient que té el millor equip del món. O Messi contra l’Espanyol. O acceptant de forma clara el dret del soci a la moció de censura, encara que ho consideris prematur i fora de lloc.

El Barça sembla que pot ser més tramat, més homogeni, amb els fitxatges efectuats. Qui fou el responsable de voler continuar sent el referent d’Europa sense cap lateral dret? El mateix em pregunto sense un relleu per a Busquets. Valverde, en el poc que hem viscut du serenor i sentit comú. Ara que deixin treballar els tècnics, la resta a la seva feina al despatx o pel món potenciant el club, però que s’oblidin del vestidor fins al mercat d’hivern. Si cal, per a la banda esquerra que mirin al Barça B. Amb Iniesta que s’apliqui de debò el llegat Cruyff, renovació anual a partir dels 33 anys, si no molt em temo repetir l’errada del que ens va costar Puyol, i una mica menys Xavi –admirats i estimats, que ja els havíem fet milionaris– per jugar els dos darrers anys a estones o poc més.

Respecte a la directiva del Barça el que se li demana és fermesa i criteri. La resta que quedi en mans dels professionals del futbol el que és futbol, de bàsquet el bàsquet i així en totes les seccions, i de diners les decisions dels directius, però la gestió de dalt a baix dels qui sumen i resten en un món que no és una empresa. En un club no saps quantes pilotes aniran al travesser, penals fallats o la vida que duran milionaris consentits i estimats de 20 a 30 anys amb un ego que els perd i una personalitat pròpia de l’edat que tenen. El Camp Nou dissabte era un clam de llibertat i esperança nacional, de pluralitat, de la mostra de ser més que un club. Feia posar la pell de gallina, pels gols i per la gent. Un sol poble, uns seguidors amb tots els matisos del món. Que la directiva prengui decisions; res és més erroni i fals que dir una cosa i fer-ne una altra. Els falsos Coscubiela, Ros i Iceta són l’exemple més que clar de qui no et pots fiar. En res, per res i de res.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)